Segons Xavier Jorba: (...) El mas Sabata era propietat l'any 1375, de Berenguer Vidal i de
Romina. (...) L'any 1520, el propietari era Antoni Vidal, casat amb Francina Borràs. Parella
sense descendència decideixen cedir, l'any 1528, el mas a la seva neboda Càndida,
casada amb Antoni Closa. La pesta acabà am la vida d'en Closa (...) i el Vidal i la seva
esposa estan malats. La solució d'acord amb els tutors del fill d'en Closa serà cedir el mas
a una altra neboda, en aquest cas Elionor Aguilera, filla d'en Pere Aguilera del mas
Aguilera de la Costa. El futur marit d'Elionor, Vicenç Morera, acceptarà, l'any 1531, les
clàusules dictades pels Vidal i els tutors. (...) L'any 1559, Gabriel Vidal i Antoni Closa -fill-, i
el 1561, Antoni Roca de la Pedrissa, faran donació i definició dels seus drets a favor
d'Elionor i el seu hereu Joan Morera, això si, a canvi de certes quantitats monetàries.
Segons l'autor, el mas Sabata era l'any 1529 un mas rectangular, amb coberta a dues
vessants (est-oest) encarat al camí d'Igualada-Calaf, però amb la porxada i façana al sud.
(...) Durant el segle XVIII, el mas haurà viscut ampliacions estructurals per a respondre a
les noves necessitats de l'explotació. S'hauran construït noves habitacions a la planta
baixa, a la primera planta i sota teulada. Al voltant del pati s'instal·laran els cups, la
premsa, la ferreria, l'apartament dels masovers, el galliner, els corrals, la botiga de cereals,
l'oficina de l'aiguardent i el pou.
