Can Mogues
Vilassar de Dalt

    Maresme
    Baixada de la Font de la teula, 6-9
    140

    Coordenades:

    41.51943
    2.35767
    446405
    4596620
    Número de fitxa
    08214 - 52
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Gòtic
    Modern
    Popular
    Segle
    XV-XVI
    Estat de conservació
    Regular
    l'estructura original ha estat modificada i s'han realitzat obertures modernes per la compartimentació interna de l'edifici en diversos habitatges.
    Protecció
    Legal
    Pla Especial Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (IPA 9270)
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    6567106DF4966N0001BT
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Masia de tres cossos perpendiculars a la façana. Consta de planta baixa i pis, la coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. L'estructura original de la masia ha estat modificada en la seva part alta, malmetent-ne la visió general del conjunt, però s'han pogut conservar elements estructurals d'alt valor històric i artístic, com el portal rodó adovellat i tres finestres d'arc conopial amb decoracions lobulades d'estil gòtic. Però només una és autèntica. Les altres són d'imitació recent. La finestra situada damunt el portal presenta les impostes esculpides amb quatre cares antropomorfes. L'ampit ha estat suprimit per convertir l'antiga finestra gòtica en un balcó amb barana de ferro.

    La porta del cos més meridional que correspondria a dependències annexes a la casa principal, presenta l'empremta d'un escut de pany borbònic que ha desaparegut. A l'altra fulla de la porta es conserva el tirador, circular i decorat amb motius geomètrics.

    El nom de Can Mogues és una denominació moderna amb la que es coneix un dels masos més antics del terme de Vilassar; el mas Bonhivern que fins el segle XIV fou domini alodial del monestir de Sant Marçal del Montseny.
    Però des del segle XII es documenten els Malhivern: el 1176, bernat de Malhivern; el 1229, Guerau Malhivern) que a partir del segle XIII passen a anomenar-se Bonhivern, coincidint amb un canvi antroponímic generalitzat que afectà als noms compostos formats amb el sufix "mal".
    L'any 1365, adquireixen la condició d'aloers.
    A començaments del segle XVI, la pubilla del Mas Bonhivern es casa amb Jaume Blanch.

    AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
    BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt.
    Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (2002). Les guardes del morbo. Dossier per a un itinerari per indrets relacionats amb les pestes i epidèmies a Vilassar de Dalt. Segles XIV-XIX. Vilassar de Dalt.
    SAMON i FORGAS, Josep (1999). Itineraris: Per la sagrera de Vilassar; dins Ipsa Arca, núm. 2, setembre de 1999. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, pàgs. 36 a 47.