Can Mestre
L'Ametlla del Vallès

    Vallès Oriental
    Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 11
    633

    Coordenades:

    41.69842
    2.24327
    437034
    4616570
    Número de fitxa
    08005-90
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Catàleg de masies de l'Ametlla del Vallès
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    000805300DG31F0001GY
    Autor de la fitxa
    Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González

    Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1699 tot i que la masia és anterior. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Finestres i portes amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana.
    Ocupació en planta (m2): masia 128.16 m2 +137,84 m2 dels coberts annexos
    Edificacions annexes: Granja, paller i un cobert separat del cos principal en bon estat de conservació.

    En destaca el paller adossat a la façana oest de la casa. És de planta rectangular, fa aproximadament 3 m de llargada i uns 2 m d'amplada i 3 m d'alçada. Les parets són de pedra de la zona lligada amb morter de calç, la teulada és d'un sol vessant amb embigat de fusta i l'accés és d'una amplada suficient per accedir-hi amb carro. Es troba en molt bon estat de conservació ja que ha estat recentment restaurat.

    Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu.

    COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.