La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada "Mateu Cot Pagès" dins del veïnat de Canyamars. En la documentació consultada anterior al segle XIX no apareix en cap cas el nom anterior, tot i que hi ha altres topònims que es podrien estar referint al mateix edifici. En aquest sentit, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars, datada l'any 1779, hi apareix "Esteve Cot i Mateu de dalt per la pesa de save" i, poc després, en les llibretes per cobrar "Lo Reial Catastro de Dosrius y Cañamas" de l'any 1787, i en les posteriors fins l'any 1792, hi apareix el nom "Mateu Cot de Dalt". Aquest topònim apareix inventariat després dels masos Vallalta i Rupit (ambdós situats a la mateixa zona), cosa que fa pensar que es deu referir a la masia de can Mateu Pagès, donat que les propietats apareixen inventariades amb una certa correlació dins d'aquests documents. Dins del segle XVIII, en una "Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix", hi torna a aparèixer "Mateu Cot de Dalt", en aquesta ocasió inventariat entre el mas Rupit i la masia de ca l'Eugasser, que són veïnes seves. Segons les fonts orals, la masia havia tingut masovers durant el segle XX. En l'actualitat s'ha reformat tota la coberta, s'han aixecat murs, s'ha redreçat la façana principal i, a l'interior, encara s'està treballant en la seva rehabilitació.
