Can Lleuger
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada i completament reformada de planta rectangular, bastida damunt la roca natural de la zona. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La coberta i la part superior dels paraments han estat rehabilitats i restituïts, mentre que el volum annex adossat a la banda de llevant de la construcció és completament nou. Totes les obertures de la construcció són rectangulars i estan reformades. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés emmarcat en pedra i amb la llinda de fusta. Al pis hi ha dues finestres balconeres amb baranes de ferro. De la façana de ponent destaca el finestral del pis superior, amb l'emmarcament inferior bastit en pedra desbastada, i les llindes de fusta del portal i la finestra de la planta baixa. La façana de tramuntana també conserva una llinda de fusta destacable. La part original de la masia deixa l'aparell d'obra vist, tot i que reformat també. És de pedra de diverses mides disposada regularment. En canvi, les parts restituïdes de la construcció estan arrebossades i emblanquinades.
Sota la masia, dins de la mateixa finca, hi ha un safareig de planta rectangular bastit en pedra i maons.
Història
Una de les primeres referències documentals d'aquesta masia la trobem en el fons documental de família Gel i Amat de Canyamars. En una "Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix", datada al segle XVIII, hi apareix "Casa Llauge". Posteriorment, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 existia una casa anomenada "Llaugé" dins del veïnat de Canyamars. Durant el segle XX, la masia va pertànyer a la família Nogueres, propietaris de la masia del mateix nom situada a Canyamars. Aquesta nissaga és present en la documentació consultada desde mitjans del segle XVII. En els darrers 20 anys, a la casa s'hi han fet diverses obres de reforma tant a l'interior com a l'exterior. Hi ha constància documental d'una reforma de l'habitatge l'any 1996. Recentment ha estat reformada novament.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.33/113. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). "Dosrius i la seva prehistòria". Duos Rios, núm. 1, p. 13. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.
