Can Marcó del Pont
Calella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Marcó del Pont és una casa del segle XVII que ha estat reformada al segle XX.
És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La planta baixa va ser reformada amb una gran obertura per habilitar-la com a local comercial. Als pisos, el frontis es composa segons dos eixos d'obertures, un dels quals té les finestres d'arc pla de pedra carejada, la del pis amb un relleu força erosionat esculpit a la llinda. Els finestrals del l'altre eix són d'arc pla arrebossat de factura moderna.
El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat.
Història
La nissaga calellenca de cognom “Marcó” va afegir el “del Pont” per tenir a la seva cura el posar i treure el pont de fusta que permetia l'entrada a la torre forta del carrer de Jovara amb carrer de Francesc Bartrina on tenien la casa.
Els primers Marcó documentats apareixen el 1527: Francesc Marcó apareix com a mariner a les actes d'aixecament de la parròquia de Calella i el seu descendent Antoni Marcó, l’any 1564, era present a la reunió solemne on el poble de Calella va renunciar al patronat sobre la seva parròquia a favor dels seus representants.
El 9 de desembre de 1584, Joan Marcó del Pont rep del Comte d'Aitona i vescomte de Cabrera el privilegi de tenir com a pròpia la torre forta que custodiava la seva casa i guardava els seus veïns dels atacs dels pirates, veritable malson de l'època. A canvi, podia enfortir-la i dotar-la d'artilleria al seu parer. Això convertia els Marcó en ciutadans destacats: al segle XVII, Joan Marcó del Pont i Felip Marcó van ser Jurats primers de Calella.
El privilegi de noblesa definitiu el va rebre Bonaventura Marcó del Pont i Bori, nascut a Calella i casat amb Joana Ángel Méndez, nadiua de la vila de Salmeron, bisbat de Conca i veïns de la vila de Vigo. Ell fou un destacat comerciant i en la guerra contra Anglaterra entre 1781 i 1783 que es va desenvolupar pel Mediterrani (Menorca), Gibraltar i Amèrica, va armar dos vaixells corsaris, el San Carlos àlies “el Atrevido” i “Los tres hermanos”, amb els que va fer tretze preses als anglesos. Els regidors de Calella van informar el seu expedient de noblesa a 23 de març de 1782 i el rei Carles III va signar el privilegi de noblesa i escut d'armes a 11 de març de 1783.
Bibliografia
Catàleg del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella. 2005.
