Can Mallol
Cabrera de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de tipus basilical, de tres cossos, amb el corresponent cos central més elevat que els laterals, per tal de donar espai a les golfes, i una teulada a dues aigües. A part dels tres cossos habituals en presenta un altre adossat perpendicularment a la paret esquerra, de planta baixa i pis, tot i que reculat respecte de la façana. Aquesta façana principal està encapçalada pel portal rodó de grans dovelles estilitzades, al que s'hi accedeix mitjançant dos graons. Totes les finestres, tant les del cos central, com les dels cossos laterals, són rectangulars amb llinda i brancals de pedra, conferint un aspecte característic del segle XVII, com apunten algunes de les inscripcions (1668 1687). En fotografies antigues s'observa encara els esgrafiats de morter que dibuixaven un marc a aquestes obertures. A l'exterior destaca la presència d'una gran roda de molí.
A nivell d'arbres singulars destaquen l'alzina, amb una bonica capçada i el pi pinyoner de l'era (Rovira i Vinyals 2005).
També coneguda com a Can Viver.
A la façana hi trobem un rellotge de sol, tot i que en fotografies antigues es veu com la seva ubicació ha canviat, des de la posició al costat de la finestra lateral dreta, fins a l'actual posició més centrada. El rellotge de sol, està recollit a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 2934. Es tracta d'un rellotge de pols de marbre i terra de colors, del tipus vertical declinant. Segons indica la seva fitxa es tracta d'un rellotge "d'orientació sud-oest, ovalat, emmarcat en un quadrant rectangular, amb quatre estels de sis puntes als seus extrems, numeració romana, marques horàries a les hores, de les 7 a les 6 en sèries de 12 hores, en la línia de les 12 del migdia solar té dibuixat tres cercles, amb un sol al pol, gnòmon de vareta, esgrafiat de colors terrosos i les línies horàries són sagetes que surten del sol". El rellotge presenta una inscripció de l'any que referencia la darrera restauració de la masia, segurament de quan es canvià la posició del rellotge de sol: MCMLXXIV (1974).
Història
La primera referència documental que es té correspon a l'any 1387 (Modolell 1993). D'un segle posterior trobem també, en el fogatge de 1497, a Fanci Mayol, que caldria vincular a aquesta masia. En el posterior cens de mitjans del segle XVI, ens apareixen dos Maloll, un dels quals sota l'àlies Castellar.
Bibliografia
BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 347-349.
ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 190-191,
MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona.
ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar.
