Can Malhivern
Sant Iscle de Vallalta

    Maresme
    Veïnat de Can Palau, entre els fondos de Can Pera, de Can Vendrell i Can Patalina.
    Emplaçament
    Vora el camí que enllaça amb la pista de Can Palau i el Montnegre, des de Can Ginebre i la BV-5128.
    178

    Coordenades:

    41.63898
    2.58163
    465156
    4609778
    Número de fitxa
    08193 - 49
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Historicista
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    002109100DG61B0001IT, 08192A004000120000KE
    Autoria de la fitxa
    Àlex Asensio

    Masia de planta rectangular de 17 metres d'amplada per 10,5 de fondària, farcida d'elements gòtics. Consta de plantes soterrani, baixa i pis amb coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal. Orientada a sud-oest, es compon de quatre eixos verticals. Es tracta de una recreació arquitectònica, fruit d'un procés de rehabilitació integral per al qual es van utilitzar elements procedents de masies d'altres punts del territori, sense identificar.
    Presenta, a peu pla, un portal central d'arc de mig punt amb brancals i quinze dovelles de pedra granítica, així com tres finestres emmarcades amb pedra i protegides amb reixes. La porta consta de dues fulles de posts de fusta i té al costat una teiera de forja. A la planta primera hi ha quatre finestres variades: dues de lobulades, una geminada en posició central, i una de llinda plana. Damunt seu apareix, sobre l'eix de simetria, un finestró emmarcat amb pedra que fa les funcions de respirall. El parament és arrebossat i pintat de color cru.
    A la cantonada de migdia hi ha, encastada, una torre de planta quadrangular de 4 metres de costat i tres plantes d'altura amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular. Les façanes es componen sobre un eix vertical deixa a la vista un mostrari de finestres a cada nivell. Hi destaca, en posició central, una finestra bífora sense mainell, amb sagetera a sota. Les parets són fetes de paredat comú vist, i, les cantonades, de carreus ben escairats.
    A la part del darrere, la masia té dos cossos adossats: un de planta rectangular d'11,5 per 2 metres, en direcció NE-SO, que podria correspondre a una crugia de l'antiga masia, i un segon volum, a continuació, en direcció SE-NO, que correspon a un edifici de planta rectangular de 12,5 metres de longitud per 9,5 de dues alçades i coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular a la façana principal. S'accedeix a la planta baixa per la façana de migdia a través d'un portal de dues fulles amb brancals i dovelles de pedra en forma d'arc escarser, mentre que l'entrada al pis de dalt es realitza pel costat oest, per mitjà d'una escala exterior de dos trams a escaire que condueix a una porta amb llinda monolítica situada en posició central.
    El perímetre de tot el conjunt està pavimentat amb tova ceràmica i rematat amb un ràfec de rajola amb imbricacions en forma d'escata.
    L'entorn es troba enjardinat amb gespa i arbres de grans dimensions. En un racó de la finca hi ha una creu de terme, de la qual se'n desconeix la procedència. Està coronada per la imatge de crist i consta de fust i graonada concèntrica de tres esteses.

    Estil neogòtic.

    Protecció:
    Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-42.

    La masia apareix identificada amb el nom de "Can Mal Hivern" en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera, editat l'any 1914.

    Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de St. Iscle de Vallalta. Text refós. Maig 2015 (M-42).