Can Maioles
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa senyorial en forma de senzill palauet neoclàssic, aixecada damunt una masia o casa de pagès, situada entre el Torrent Domènec i el Torrent d'en Bruno, amb una gran visibilitat que arriba al mar. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Consta d'un annex de planta baixa, pis i terrat pla coronat amb balustrada.
El cos de l'escala surt del carener formant una torre amb terrat rematat amb una balustrada.
La façana es compon a partir de tres eixos de verticalitat en el cos central i dos en el cos annex. En el primer pis i centrat damunt la porta d'accés de la planta baixa, s'aixeca un balcó amb barana de balustres. Les finestres tenen porticons de fusta de llibret.
A més a més de la casa principal, hi ha la masoveria i annexos que actualment serveixen per endreçar el tractor i maquinària agrícola. Destaca la capella, situada a pocs metres de l'entrada a la finca. També hi ha basses, alguna mina, dues coves de sauló i unes escales volades en una paret de marge.
Història
L'origen de Can Maioles és l'antic mas Domènech, documentat des del segle XIV, com a domini alodial del castell de Vilassar. El nom correspon al segle XV quan els Maioles s'hi estableixen.
A mitjans del vuit cents s'ho venen a la família Biada, promotors del primer tren peninsular de l'estat espanyol. Aquests construeixen l'actual casa damunt l'antic mas Domènech.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt.
PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44.
