Can Girona
Sitges

    Garraf
    Zona Miralpeix
    Emplaçament
    Km 39,3 de la carretera C-246a

    Coordenades:

    41.23481
    1.77693
    397503
    4565545
    Número de fitxa
    08270 - 469
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Gòtic
    Medieval
    Popular
    Historicista
    Modern
    Segle
    XVII-XX
    Any
    1853
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. 2006
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 001800CF96F002
    Autoria de la fitxa
    Núria Nolasco Azuaga

    Masia aïllada que mostra un conjunt de dependències amb caràcter històric, probable el nucli primigeni de l'explotació agrícola, i altres edificacions adossades que van ser construïdes posteriorment. En ambdós casos les estructures visibles presenten una bona qualitat constructiva i un excel·lent estat de conservació.
    La part més antiga de Can Girona s'identifica a simple vista pels murs fets amb pedra i paredat ordinari, parcialment arrebossats amb morter de tonalitat terrosa. Bàsicament s'identifica una nau de planta rectangular, amb coberta de teules a doble vessant i que disposa d'una gran galeria en un dels seus costats llargs; aquesta galeria està conformada per arcs de mig punt lleugerament peraltats i amb la imposta motllurada. A la façana principal d'aquest cos és encara visible un magnífic rellotge de sol esgrafiat sobre una capa de morter lliscat. Està flanquejat per la figura d'un gall i d'un mussol i emmarcat per la llegenda "De dia moures i de nit dormir. Jo sense sol i tu sense fe no sóm res". Al voltant d'aquesta nau s'identifiquen altres annexes, probablement destinats a magatzems, corrals o altres instal·lacions agrícoles.
    Pel que fa a la part més nova del mas, cal destacar el seu caràcter essencialment residencial i la bona qualitat de la seva construcció, que respon clarament a un plantejament arquitectònic previ, en el que es deixa veure la mà d'un autor experimentat. Aquest sector de la finca s'organitza en dos cossos molt similars, disposats amb la mateixa orientació i en sentit paral·lel, un d'ells notablement més enretirat que l'altre, de manera que el que està més avançat se superposa parcialment al de darrera. En general, l'alçat dels dos cossos és de tres nivells (pb + 1p + golfes), els paraments externs estan encalats, les obertures són de pedra i les cobertes a doble vessant.
    El frontis del cos més avançat consta d'un primer pis amb parament de pedra, en el que s'identifiquen diverses portes i finestres rectangulars. Al nivell principal són visibles quatre finestres i a les golfes una obertura trigèmina, a mode de petita galeria conformada per tres arcs de mig punt. El forjat corresponent a les golfes es tradueix en el frontis mitjançant una cornisa de teula i maó que imita un fals ràfec.
    Pel que fa al cos del darrera, destaca especialment la composició de la zona on se situa l'entrada principal, conformada per un arc de mig punt realitzat amb dovelles i brancals de pedra. A la dreta d'aquesta obertura es localitza una finestra geminada constituïda per dos arcs de mig punt i una columna amb capitell geomètric; es tracta probablement d'un element antic, recol·locat. De la mateixa manera, en el pis superior s'identifica un finestral rectangular, que apareix dividit en dos obertures per un pilar que incorpora una base i un capitell probablement medievals. D'aquesta mateixa cronologia és la finestra amb guardapols d'arc conopial i la gelosia gòtica que se situa a la seva dreta.

    Aquesta masia figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original.

    El conjunt arquitectònic conserva bona part de les dependències del mas antic, o nucli primigeni de la masia actual, que poden datar-se, de manera aproximada, en època moderna (segles XVII-XVIII). L'any 1853, segons consta a la data de l'actual façana principal, s'hi va adossar una construcció nova, bàsicament destinada a habitatge. Tanmateix, aquesta data no correspon als plantejaments de tendència historicista que s'aprecien en alguns dels frontis de la finca, fet que permet intuir la realització d'una campanya de reforma posterior, probablement datable ja a finals del segle XIX. Cal assenyalar també la presència d'alguns paràmetres formals propers a l'historicisme. Des d'aquest punt de vista, destaca especialment la combinació del parament blanc amb elements arquitectònics de pedra, principalment d'estil gòtic i, molt probablement procedents d'altres construccions. Aquestes formulacions recorden als plantejaments de Miquel Utrillo en obres tan conegudes com el Palau de Maricel.

    Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2006)