Can Garcia Vallirana

    Baix Llobregat
    Casetes Montané
    Al nord del raval de les Casetes Montané, tocant la riera i sota del turó de cal Beco
    233m

    Coordenades:

    41.38004
    1.9153
    409300
    4581514
    08295-615
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    XIX-XX
    1893
    Dolent
    Força enderrocat.
    Inexistent
    Fàcil
    Sense ús
    Pública
    Ajuntament de Vallirana
    Adriana Geladó Prat

    Edifici aïllat de grans dimensions, que es troba en un estat de conservació força deplorable. Presenta una planta rectangular i està distribuït en planta baixa i pis. Està cobert amb diverses teulades d'un sol vessant disposades a diferents nivells i majoritàriament enderrocades. Aquestes cobertes estan adossades a un mur de gran alçada que salva el desnivell entre la pedrera (situada damunt seu) i el nivell de circulació de la fàbrica. En aquest s'ubiquen els forns per coure. En general, la construcció presenta obertures d'arc escarser bastides amb maons. Destaquen les de la galeria oberta al pati i les del pis del cos adosat al mur. Dins de l'edifici es conserven sostres amb bigues de fusta, els forns i obertures d'arc escarser que comuniquen les estances. La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar i maons, tot lligat amb abundant morter de calç. De fet, els paraments estan arrebossats i força degradats.

    La fàbrica de can Garcia es va fundar l'any 1893 de la mà del seu propietari Frederic Garcia Sala. Elaboraven calç hidràulica, que es presentava en forma de pols i se'n podia fer morter de sorra, així com ciment "lento" i tenien la seva pròpia matxucadora. La matèria prima l'extreïen de la seva pròpia pedrera, situada damunt mateix de l'edifici, sota dels penyasegats del turó de cal Beco. Pels voltants dels anys 30 del segle XX, el seu propietari era en José Garcia Julià. L'edifici va patir un parell d'ampliacions al llarg de la seva vida. La primera va coincidir amb la industrialització fent una ampliació de la planta baixa fins a la riera. La segona transformació estava relacionada amb la ventilació dels forns i es va incrementar l'alçada d'una part de la coberta, passant d'un sol vessant a tres. La fàbrica va aturar la seva activitat l'any 1969. En els darrers temps, la fàbrica ha servit com a magatzem municipal.

    AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 93, 95. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 11. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (2002). Vallirana II. Barcelona: Viena Edicions, p. 29. DOMÈNECH MIRAS, Laia; OLMO ENJUTO, Lorena (2009). Rehabilitació i canvi d'ús de l'antiga fàbrica de ciment de "Can Garcia". [Barcelona: Inèdit]. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 22. OLLÉ, Francesc (2016). Vallirana, poble d'aigua. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 82. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, P. 226-227.