Can Fuster Parera
Santa Eulàlia de Ronçana

    Vallès Oriental
    Camí del Cementiri
    Emplaçament
    Pel camí del cementiri, el primer desviament a la dreta

    Coordenades:

    41.65607
    2.22605
    435559
    4611881
    Número de fitxa
    08248 - 90
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    000113000DG31B0001GH
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.

    Can Fuster Parera és una masia del segle XVIII que ha estat habilitada com a habitatge modern durant la segona meitat del segle XX.

    És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, entorn el qual hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada disposades de forma aleatòria. Al costat de la central veiem pintat un rellotge de sol datat del "1938". En un extrem de la façana s'hi ha obert modernament una porta de garatge. Les façanes laterals i posterior tenen les obertures d'arc pla arrebossat disposades de forma aleatòria, algunes de les quals són de factura moderna. A la cantonada de mestral hi ha un contrafort que reforça l'estructura. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat. A la façana de ponent s'hi ha adossat un cos modern.

    La primera notícia que tenim de la família Parera es remunta a principi del segle XVIII, de la mà del sastre Bernardí Parera. A partir de la segona meitat d'aquest segle, tots els hereus de la casa van dedicar-se a la fusteria, fins a la segona meitat del segle XIX, quan Jaume Parera consta com a pagès. En no tenir descendència, a la seva mort la casa va ser comprada per Quitèria Barbany i Josep Moret. La seva filla Margarida a ser la pubilla de la casa i es va casar primer amb Pere Iglésias i després de morir aquest amb el seu germà Feliu. Actualment, els seus descendents en mantenen la propietat.

    CANTARELL, C.; CIURANS, X. (2010). El patrimoni històric de Santa Eulàlia de Ronçana. Santa Eulàlia de Ronçana: Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.