Can Ferrers de Dalt
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Tipologia B de la normativa específica pels elements arqueològics (Fitxa número 55 del Catàleg de Béns a protegir del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal).
Descripció
Masia situada a la part baixa del turó de Les Pedritxes, formant part de l’entramat de la urbanització homònima. Està composta per dos cossos de planta rectangular disposat en angle recte. Tant un com l’altre amb planta baixa i pis. El cos principal, amb la façana orientada a migdia, té la coberta de teules a un únic vessant, en pendent cap a la façana posterior. El cos lateral té la coberta amb una inclinació lateral, desguassant al costat dret.
Tots els paraments de les diverses façanes són de paredat de pedra vista, repicats. Les obertures tenen emmarcaments fruit de reformes recents. Algunes obertures tenen la llinda de fusta. En el cos lateral hi destaca una gran entrada d’arc escarser, que dona pas a una antiga dependència de caire productiu.
També conegut com a Mas de Les Pedritxes. En aquest mas es desenvolupa l’acció de la llegenda del Casalot de la salamandra; o la Maledicció de can Farrés de Dalt.
Junt amb Mas Cellers, Can Ferrers de Dalt i el conjunt de Can Roure, La Mateta i Can Torrella constitueixen la línia d’assentaments que segueixen la Riera de Les Arenes des de ponent, nucli originari de l’actual municipi amb l’antiga ermita de Sant Joan i que s’ha vertebrat també al voltant de la zona rural del Camí Ral de Manresa.
Podem trobar escrit el seu nom de diverses maneres: Farrés, Ferrés o Ferrers
Història
El primer document on trobem referenciat un mas Ferrers és a l’Speculo del Monestir de Sant Llorenç del Munt. Es tracta d’una venda feta per Joan Bosc, fill de Jaume Bosc, de Terrassa, a Bartomeu Roure, d’una peça de terra a Sant Joan de Matadepera, en el lloc dit camp Palomer (...). Termena a sol ixent amb el mas del Plano, i part amb el camí Real. A migjorn i a ponent, amb el camp del mas Ferrers (...). Fet així el 27 de desembre del 1408. Clos per Bertomeu Gili, notari de Terrassa. Sant Joan de Matadepera (Ferrando: 1987, 71).
Bibliografia
AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.
BALLBÈ i BOADA, Miquel (1985) Masos i Pairalies de Matadepera. Terassa: Caixa d'estalvis de Terrassa.
FERRANDO, A. (1987) El Monestir de Sant Llorenç del Munt i les seves possessions. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Pp.71.
FONT, Xavier (1997) Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.
FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera. Abril de 2014.
