Can Ferrer del Coll

Piera

L'origen del mas es remunta al segle XIII, quan era conegut com el mas del Coll i formava part de la quadra del Bedorc. Hi van residir els Coll fins el segle XIV, quan hi van passar a residir els Parera i ja al segle XV els Bargalló. L'any 1523 van entrar a la casa els Ferrer, amb el casament d'Elionor Bargalló amb Antoni Ferrer, provinent de Vallbona. També en aquest segle, hi va haver una expansió del mas amb el casament de l'hereu Montserrat Ferrer amb Eulàlia Mata, del mas de Garrigues de Pierola. En el capbreu de 1609 ja consta Joan Ferrer del Coll i Formosa com a amo i senyor del casal i diverses propietats a Piera i Cabrera. A partir d'aquest moment, el mas del Coll passarà a ser conegut com el Ferrer del Coll. A partir d'aquest moment, es documenta el casament de Ferrers del Coll amb pubilles i fadristerns de masos destacats com les Comes de Cererols de Súria, la Calsina de Santa Cecília de Montserrat, l'Espina de Sant Andreu de Tona, entre d'altres. A finals del segle XVIII el molí fariner del mas va donar al mas un segon sector econòmic important. A principi del segle XX van arrendar la fàbrica, incloent l'habitatge, a l'industrial teixidor Josep Romeu Calmet, qui va donar una prosperitat a la fàbrica tot convertint-la en un motor econòmic no només dels Ferrer del Coll sinó de tot Bedorc, ja que donava feina a molts dels seus habitants. En aquest moment, Can Ferrer del Coll era el centre de tres grans propietats rurals, la Bleda de Cabrera i Can Mata Vell de Pierola. Amb l'arribada de la Guerra Civil, l'Assumpció, vídua del Jaume Ferrer del Coll, va haver de marxar del mas tement per la seva vida i el va deixar a cura de la minyona i un mosso. Les milícies republicanes van saquejar el mas, però no es van lamentar morts (llevat de la del gos) ni grans danys materials sobre la casa. Acabada la guerra el mas va poder anar reprenent l'activitat de la mà de l'Assumpció i el seu fill Joan Ferrer del Coll Soteras, qui es casà amb la pierenca Laura Forn.