Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos.
Compositivament, la façana s'estructura simètricament a partir de dos eixos de verticalitat. En planta baixa, amb la porta d'accés i una finestra reixada al costat. Al primer pis amb un balcó corregut amb doble accés, amb barana de ferro forjat i llosana sostinguda per dues grans mènsules que s'uneixen, ornamentalment, amb la dovella central de les obertures de la planta baixa. A la segona planta, hi trobem dues finestres balconeres, amb la barana de ferro forjat sortint de la línia de façana i de forma ondulant.
El parament és amb esgrafiat imitant carreus encoixinats. totes les obertures tenen un emmarcament. A la planta baixa, a mitja alçada, hi ha una faixa esculpida amb motius florals. Aquests motius es repeteixen a les obertures de la primera planta, però només amb un mòdul a mitja alçada dels brancals. Entre les dues obertures, hi trobem un plafó ceràmic dedicat a la Mare de Déu. Dos ulls de bou amb decoració calada fan de respiralls de la cambra d'aire. Hi ha una típica ondulació a la cornisa de coronament que recull la data de construcció.
Es tracta de la casa de naixement de Lluís Ferran de Pol (1911-1995). Originàriament es perllongava amb un jardí fins el Passeig Xifré. A l'alçada del número 11 hi trobem, avui, una construcció independent del tot renovada, fruit d'unes obres realitzades l'any 1940.
Lluís Ferran i de Pol (Arenys de Mar, 17 de gener de 1911 - Hospitalet de Llobregat, 19 d’octubre de 1995). Es llicencia en dret a Barcelona (1933). Coneix i comparteix afició literària amb Joaquim Ruyra, que passava llargues temporades a Arenys de Mar. A partir de la dècada dels 30 del segle XX, inicia un seguit de col·laboracions en publicacions locals com Oreig i Salobre. Guanya, amb Tríptic (publicat el 1964), el premi de narracions Narcís Oller (1937). Abans, però, guanya el premi de narrativa Joan Colom dels X Jocs Florals que organitzava l’Ateneu Arenyenc (1934).
En acabar la guerra civil, s’exilia a França, on és internat en els camps de concentració de Sant Cebrià i Barcarès. Aviat marxa a Mèxic, on hi resideix uns vuit anys i es llicencia en lletres (1946) per la Universitat de Filosofia i Lletres. Allí, coneix a Esyllt T. Lawrence, amb qui es casa. Treballa al diccionari enciclopèdic UTEHA i col·labora a la premsa mexicana, sobretot al diari Excelsior i El Nacional. Participa en la creació de Full Català i Quaderns de l’Exili, dues de les revistes més importants catalanoamericanes.
L’any 1948 torna a Catalunya i s’estableix a Arenys de Mar, on exerceix la seva professió. S'instal·la a Arenys de Munt, a Can Graupera, on va viure fins l'any 1973, quan es trasllada al pis del carrer de la Platja Cassà d'Arenys de Mar. Atret pel món indígena mexicà, publica l’obra Abans de l’alba (1954), que és una evocació, alhora lírica i realista, de la mitologia maia. Les seves narracions, La ciutat i el tròpic (1956, premi Víctor Català 1955) i Érem quatre (1960), reflecteixen també la fascinació pels ambients mexicans i pel substrat indígena.
Miralls tèrbols (1966), centrada ja en el món català, entronca amb el corrent de la novel·la psicològica, com també el recull de contes Entre tots ho farem tot (1982). L’any 1973, publicà De lluny i de prop, una selecció de notes de viatge, reportatges i articles periodístics, i el testimoni de la seva estada als camps de concentració. Ferran de Pol es caracteritza per un estil creador i una gran imaginació i ambició literàries.
A Miralls tèrbols, reconstrueix els conflictes que assolen un poble del litoral català durant els anys vins del segle passat. L’escenari dels fets és el poble de Marenys que no és res més que el revers del seu Arenys de Mar.
L'Ajuntament ha editat diversos itineraris (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc i Carreño, 2005) on hi figura aquest element.
Història
El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.
El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.
Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per a la construcció de tres torres defensives.
Bibliografia
BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.
BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.
BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.
BORRELL ESCUDÉ, Mariola (2020). Bernardí Martorell i Puig, arquitecte (1877-1937). Tesi doctoral consultable a: https://www.tdx.cat/handle/10803/370/browse?value=Borrell+Escud%C3%A9%2C+Mariola&type=author&locale-attribute=es
CASSA i BARRERA, Joaquim (2015). Carrers d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: Crea’t edicions
CASTAÑEDA MASSAGUER, David (2023). La formació urbana del carrer Ample d’Arenys de Mar, s. XVI-XVIII. Una aproximació històrica. Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc.
CARREÑO MONTERO, Óscar (2005). Ferran de Pol. Itinerari. Ajuntament d'Arenys de Mar.
PONS i GURI, Josep M. (1999). Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720). Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.
