Masia que té el seu origen en època medieval, quan estava associada a una torre de defensa. La casa va consolidar-se entre els segles XIV i XVI, testimoniat pels vestigis localitzats darrerament, com són paraments i obertures de factura gòtica. Al segle XVII i XVIII es produí una nova reforma significativa, tot i que fou durant el segle XIX quan es feu la reforma que li donà l'aspecte actual.
És un edifici aïllat i de planta irregular, amb la part posterior integrada per diversos volums superposats al voltant de la torre i un frontis unificat. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes i té la coberta plana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat amb incisió conopial, excepte el portal d'arc de mig punt. Els finestrals centrals del pis tenen sortida a un balcó corregut, mentre que la resta ho fa en sengles balcons. Les golfes s'obren amb quinze pòrtics d'arc lobulat. Els nivells de forjat es posen de manifest exteriorment a través de cornises. El coronament està definit per un capcer a mode de merlets esgraonats que ressegueixen el volum principal. La resta de façanes tenen una composició més senzilla, amb poques obertures distribuïdes de forma aleatòria. El tractament exterior dels murs és arrebossati esgrafiat imitant carreus, com també imita la pedra carejada a les obertures de la façana i de les cantonades.
