Can Falguera
Palau-solità i Plegamans
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'una masia de tipologia primigènia catalana, amb edificis annexos de diferents èpoques. Aquesta construcció ha sofert moltes modificacions del seu aspecte original, al llarg de la seva història. La més important, que en definitiva ha donat l'aspecte actual de fortificació de la façana, és la de 1920. L'edifici principal és de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes.
La tipologia de la casa és la típica de la contrada: teulada a dues vessants, parament de còdols de riera a la part baixa, continuant amb totxo i arrebossat.
Es conserva la façana principal força ornamentada, que és testimoni de l'època d'esplendor en que va ser construïda.
Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta.
La coberta és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana, realitzat amb teula àrab.
La façana principal és de l'any1920, obra de Josep Maria Falguera, modificant així la tipologia de dues vessants i adquirint elements modernistes i noucentistes en la seva arquitectura.
EI cos central, afegit posteriorment, sobresurt dels laterals i acaba amb una disposició de merlets. En aquest es troba la porta d'arc de mig punt adovellada, on en la clau es conserva l'escut de la família Falguera, i una finestra motllurada. Amb la nova obra la casa adquirí cert aire de fortalesa, amb pilastres que emmarquen el cos central, des de la planta baixa fins el primer pis, unificant el conjunt.
Sota la decoració del coronament hi ha una falsa galeria de set petites arcuacions, totes cegues, excepte la central.
Presenta obertures de variades tipologies. A la part esquerra de la façana, al nivell del primer pis, hi ha una finestra rectangular, allargada i possiblement de tipus coronella, tot i que manca la columneta que la dividiria en dues; està formada per dos arquets amb decoració gòtica, de tipologia propera a l'arc conopial o flamíger, amb traceria molt mal conservada.
Les motllures que dibuixen els arquets es perllonguen als brancals en forma de primes columnetes adossades, de caràcter decoratiu. L'ampit es presenta en lleuger voladís, amb motllures.
La distribució és l'habitual de les masies de la zona: planta baixa amb menjador i estança per guardar la farina, cuina i cort de porcs. Sota la cuina es trobava el celler i una escala de cargol donava l'accés al primer pis. En el primer pis hi havia una zona reservada pels masovers i el pastor, amb quatre habitacions. La distribució del primer pis seguia l'estructura de la planta baixa, amb una gran sala central que feia de distribuïdor.
Sobre la llinda motllurada de la porta d'entrada d'una de les habitacions del primer pis, entrant a la sala central a mà esquerra, es troba un escut del segle XVII-XIX, d'estil popular. És quadrat, lleugerament puntegut en la base. En el camper es diferencien les armes dels Falguera: or amb tres mates de falguera, de sinople no aterrassat. Sobre les falgueres s'hi troben tres abelles. A l'exterior, casc descansant a la vora superior en posició de perfil, dextrat i amb reixat; al voltant i emmarcant l'escut, un llambrequí en bandes de la tela retallada en forma de fulles d'acant que adornen el casc caient pel seu costat i pel de l'escut.
Can Falguera és un equipament municipal cultural. Estarà especialitzada com a taller i exhibició d'espectacles de titelles, i també com a lloc de magatzem i seu dels geganters i la colla de diables i locals per l'AAVV.
Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015).
Història
El llinatge dels "Falguera" o "Folguera" consta en els cens realitzats per maridatge a la parròquia de Sant Genís de Plegamans del segle XIV. Un dels Falguera o Folguera figura en un dels nomenaments del batlle del dia 27 de febrer de l'any 1440: Bernat Falguera.
La façana es modificà l'any 1920 degut a que el darrer propietari Falguera contreia matrimoni.
Bibliografia
BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona.
CIRICI, A; GUMÍ, J. (1979) L'art gòtic català: l'arquitectura als segles XV i XVI. Barcelona: Edicions 62, p. 300.
DALMASES, N.; JOSÉ i PITARCH. A. (1986) Història de l'Art Català. Els inicis i l'art romànic: segles IX-XII. Barcelona: Edicions 62.
FULLANA, M. (1974) Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Editorial Moll.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans).
ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans.
VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62.