Can Dolcet
Collbató
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les restes de la masia, ensorrada fa pocs anys i pendent d'una reconstrucció, són repartides a banda i banda del camí de Collbató. A un cantó hi ha les restes dels edificis de la premsa, el cup, el trull, el celler, el galliner, la cort, la bassa i l'era. I, a l'altre, les de les cases de l'amo i els masovers. Era una construcció gran, completa i austera, feta amb materials típics de la zona com la pedra, la terra cuita, la sorra o la calç. No hi ha elements arquitectònics a destacar.
Els Sant Crist i els bancs de fusta que hi ha a l'interior provenen de la capella dels Maristes de Sants, que ho van cedir gràcies a la mediació del Sr. Ramon Cuello.
Història
El mas de can Dolcet és esmentat per primera vegada al segle XI (any 1090), quan els vescomtes de Barcelona i senyors del castell de la Guàrdia, Guilabert i Ermesenda, oferiren a Montserrat una "hacienda, sita en el término del castillo de [...] la Guàrdia, donde dizen Amenoleles". El 1158 els seus descendents, Pere de Guàrdia i Guila, ampliaren aquesta donació amb la cessió al monestir del delme que rebien "en el manso de Amanoleles, propio del Monasterio". El fet que aquest fos l'únic mas que el cenobi benedictí tenia inicialment en aquesta part de Collbató, i que tots els documents montserratins fins al segle XVIII l'identifiquin com el mas de Manonelles, fa pensar que es tracta d'aquesta masia.
Al segle XV era coneguda com el mas de Manonelles, al XVI com el mas Alegre, i al XVII, i després del casament de la pubilla amb Bartomeu Dolcet, com el mas Dolcet.
Originàriament les terres del mas Dolcet estaven encaixades entre el mas Andreu (can Llates) i el camí públic que anava de Collbató a l'església de Santa Margarida, que la delimitaven per l'est; el camí que anava a la Font del Còdol, que ho feia pel sud; uns camps del mas Dolo (can Pere Llong), per l'oest; i la riera del Torrent Mal (ara de can Dalmases), pel nord.
El 1913 Josep Petit la va vendre a Bonaventura Crusells, d'Esparreguera, que el 1946 la va traspassar a Damià Mayol. El 1989 la va comprar Pere Prat, que n'és l'actual propietari.
Bibliografia
CUELLO, Ramon
RIBAS I CALAF, Benet (1990), Història de Montserrat (888-1258), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 175-176 i 193.
MUSET PONS, Assumpta (2009-2011), Can Dolcet [Estudi històric en execució].