Torre del telègraf de can Dolcet
Collbató

    Baix Llobregat
    Turó de can Dolcet
    Emplaçament
    Agafar la pista a les Illes, girar a la dreta i 500 m més avall agafar un camí a la dreta, pel turó
    398

    Coordenades:

    41.5563
    1.81649
    401306
    4601191
    Número de fitxa
    08069 - 4
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    Està mig ensorrat i té esquerdes molt preocupants. L'any 2010 l'arquitecte municipal va emetre un informe sobre l'estat de l'edifici i les actuacions que calia fer per mantenir-ne la integritat constructiva i tècnica.
    Protecció
    Legal
    BCIL 2871-I (Consell Comarcal Baix Llobregat 21/12/2009)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí; IPA: 28971-1; IPIC
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08068A009000440000GO  
    Autoria de la fitxa
    Assumpta Muset Pons

    El telègraf és una torre típica de la telegrafia militar del XIX, preparada per assumir accions d'atac i de defensa. És de planta quadrada, té tres nivells d'alçària, els murs gruixuts, espitlleres, un fossar perifèric i el terrat superior preparat per a l'emissió de senyals òptiques.
    En la construcció es van emprar pedra i morter de calç per fer els murs i el fossar, i totxo i rajola de terracota per a la resta. A l'interior hi ha una escala lateral per accedir als pisos superiors i restes d'encavallades de les cobertes i dels marcs de les finestres.

    La telegrafia òptica es va desenvolupar a França a finals del XVIII. Consistia en una successió de torres alineades i visibles entre elles i en uns braços de fusta articulats per transmetre i rebre senyals codificats. A Catalunya la construcció de la xarxa s'inicià cap a 1840. La torre de Collbató va ser bastida en una peça de terra de can Dolcet.
    Aquest edifici formava part de la línia militar Barcelona-Lleida. Va ser construït en terres del mas Dolcet i va entrar en funcionament cap a 1848, durant la Guerra dels Matiners, per facilitar les comunicacions entre les dues capitals. Es comunicava amb el de can Maçana, per nord, i amb el de Castellbisbal, pel sud-est. Devia deixar de funcionar el 1862, quan es va suspendre aquest sistema de comunicacions.

    AGUILAR PÉREZ, Antonio (2003), "La telegrafia óptica en Cataluña", Scripta Nova, vol. VII, núm. 137.
    LEN I CURRIUS, Lluís i PERARNAU I LLORENS, Jaume (2004), La telegrafia òptica a Catalunya, Barcelona, Rafael Dalmau.