Torre del telègraf de can Dolcet
Collbató
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El telègraf és una torre típica de la telegrafia militar del XIX, preparada per assumir accions d'atac i de defensa. És de planta quadrada, té tres nivells d'alçària, els murs gruixuts, espitlleres, un fossar perifèric i el terrat superior preparat per a l'emissió de senyals òptiques.
En la construcció es van emprar pedra i morter de calç per fer els murs i el fossar, i totxo i rajola de terracota per a la resta. A l'interior hi ha una escala lateral per accedir als pisos superiors i restes d'encavallades de les cobertes i dels marcs de les finestres.
Història
La telegrafia òptica es va desenvolupar a França a finals del XVIII. Consistia en una successió de torres alineades i visibles entre elles i en uns braços de fusta articulats per transmetre i rebre senyals codificats. A Catalunya la construcció de la xarxa s'inicià cap a 1840. La torre de Collbató va ser bastida en una peça de terra de can Dolcet.
Aquest edifici formava part de la línia militar Barcelona-Lleida. Va ser construït en terres del mas Dolcet i va entrar en funcionament cap a 1848, durant la Guerra dels Matiners, per facilitar les comunicacions entre les dues capitals. Es comunicava amb el de can Maçana, per nord, i amb el de Castellbisbal, pel sud-est. Devia deixar de funcionar el 1862, quan es va suspendre aquest sistema de comunicacions.
Bibliografia
AGUILAR PÉREZ, Antonio (2003), "La telegrafia óptica en Cataluña", Scripta Nova, vol. VII, núm. 137.
LEN I CURRIUS, Lluís i PERARNAU I LLORENS, Jaume (2004), La telegrafia òptica a Catalunya, Barcelona, Rafael Dalmau.
