Masia pairal de grans dimensions, amb un ample barri i cossos afegits posteriorment, amb elements defensius.
És de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a quatre vessants, amb teula ceràmica aràbiga; en sobresurt una notable xemeneia octogonal.
La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'arc de mig punt amb grans dovelles. Sobre la porta, a l'alçada del primer pis, hi ha una gran balconada.
Les finestres són fetes amb carreus ben escairats, i conserven restes de l'antic esgrafiat que les emmarcava.
A l'interior de la casa, en destaca un òcul gòtic, a l'alçada del primer pis, que il·lumina l'escala.
Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, amb pedres cantoneres.
A tocar de la porta del barri hi ha una estança corresponent a una antiga capella dedicada a Santa Magdalena, del segle XVII. És una construcció de planta rectangular, coberta amb una volta rebaixada. El portal d'accés, ben treballat amb pedra i dintell pla, està decorat amb dues semicolumnes i uns esgrafiats amb la data 1662. A l'interior, abans de la Guerra Civil, hi havia hagut un altar amb un retaule amb pintura de l'escola sevillana i columnes salomòniques. A la capella també s'hi havia venerat a Sant Joan Batista, a Sant Benet i a la Verge del Roser. Segons informacions orals, la imatge de Sant Joan fou amagada a les golfes de la casa durant la Guerra Civil.
Destaca també el tancat del barri amb un notable arc rebaixat del segle XVIII.
Can Derrocada és una de les joies de l'arquitectura civil del Vallès.
