Can Derrocada
Sant Pere de Vilamajor
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia pairal de grans dimensions, amb un ample barri i cossos afegits posteriorment, amb elements defensius.
És de planta quadrada i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a quatre vessants, amb teula ceràmica aràbiga; en sobresurt una notable xemeneia octogonal.
La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'arc de mig punt amb grans dovelles. Sobre la porta, a l'alçada del primer pis, hi ha una gran balconada.
Les finestres són fetes amb carreus ben escairats, i conserven restes de l'antic esgrafiat que les emmarcava.
A l'interior de la casa, en destaca un òcul gòtic, a l'alçada del primer pis, que il·lumina l'escala.
Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades, amb pedres cantoneres.
A tocar de la porta del barri hi ha una estança corresponent a una antiga capella dedicada a Santa Magdalena, del segle XVII. És una construcció de planta rectangular, coberta amb una volta rebaixada. El portal d'accés, ben treballat amb pedra i dintell pla, està decorat amb dues semicolumnes i uns esgrafiats amb la data 1662. A l'interior, abans de la Guerra Civil, hi havia hagut un altar amb un retaule amb pintura de l'escola sevillana i columnes salomòniques. A la capella també s'hi havia venerat a Sant Joan Batista, a Sant Benet i a la Verge del Roser. Segons informacions orals, la imatge de Sant Joan fou amagada a les golfes de la casa durant la Guerra Civil.
Destaca també el tancat del barri amb un notable arc rebaixat del segle XVIII.
Can Derrocada és una de les joies de l'arquitectura civil del Vallès.
Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor) número 428.
El Catàleg de béns a protegir del POUM (2011) estableix que l'edifici i un àrea de 30 m de radi al seu voltant tenen protecció arqueològica.
Història
La primera referència documental de can Derrocada és un pergamí de l'any 1220 (Arxiu Diocesà de Barcelona), en el qual s'esmenta que era propietat de Pere Roig (mansum meum de Esderrochada). Aquest document és la donació de Pere Roig d'un alou a l'església de Sant Pere.
Els Roig van ser una de les famílies més influents de Vilamajor des de la segona meitat del segle XII i, durant segles, can Derrocada va ser un dels centres de poder de Vilamajor. Entre els membres de la família Roig hi va haver batlles i mossens, fet que demostra la seva posició i poder.
Bibliografia
AVENTÍN i PUIG, M. (1990). Vilamajor (872-1299). De la fi del sistema antic a la consolidació del feudalisme. Sabadell: ed. Ausa, p. 22, 80-81.
BARBANY, C. [et al.] (1996) De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers, p. 213.
DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.
GALLARDO, A. (1938). Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona: Impremta Comas, p. 75.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor).
MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY - CPCPTC (1999). Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Sant Pere de Vilamajor).
POCH i RUESTES, J. (2010). Vilamajor: un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals: aportació a la seva història. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, p. 70-73.
SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui...Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 22.
