Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'estructura de la masia està plantejada inicialment en tres cossos, als que posteriorment se n'hi afegiren dos més, conformant l'estructura definitiva amb una teulada a quatre vessants. El cos principal presenta porta dovellada, flanquejada en els cossos laterals per sengles finestres rectangulars. A la planta pis trobem tres finestres rectangulars, igual que a les golfes, tot i que aquestes darreres d'una mida inferior. Cal destacar que totes les finestres estan emmarcades per llindes que reposen també sobre brancals de pedra, i tot plegat destacat igualment per marcs de morter a manera de decoració. Els dos cossos afegits, a la dreta de la façana, respecten la morfologia dels cossos primigenis, i conformen l'espai de l'antic celler, i un balcó que envolta l'angle de l'edifici.
Un dels elements més destacables és la bassa i safareig davant la façana, decorat amb una escena amb rajola polícroma, representant Sant Pau, amb la data inscrita de 1763.
Respecte als balcons que podem observar són ressenyables pel treball de forja, així com per les rajoles de mitja vela verdes i blanques, característiques del s. XVIII, que s'observen des de la part inferior. Del seu interior és singular el rentamans de ceràmica polícroma que es troba al menjador.
A nivell botànic són ressenyables la bellaombra de l'accés i el xiprer, element caracterísitic entre les masies (Rovita i Vinyals 2005).
També conegut pel nom de Can Ros o Cal Conde.
És interessant ressenyar la presència en aquesta de dos rellotges de sol, ambdós recollits a l'inventari de rellotges de sol de la Societat Catalana de Gnomònica, número d'inventari 4004 i 4005. En primer terme trobem un gran rellotge rectangular a la façana principal, en bastant mal estat de conservació, de tipus vertical declinant. La part descriptiva de la fitxa 4005 explicta que la seva orientació és "sud-oest, amb marques horàries molt esborrades, gnòmon de vareta". Per sobre dels temes morfològics és intreressant la data pintada a la seva part superior, 1752. Pel que fa a l'altre rellotge, en més bon estat de conservació, es tracta d'un rellotge igualment rectangular, del tipus vertical declinant, i com diu la fitxa corresponent "orientació sud-est, marques horàries a les hores, de les 3 de la matinada a les 3 de la tarda, la línia de les 12 no és vertical, numeració aràbiga, gnòmon de vareta." Com en el cas anterior destaca per la data que porta en la part superior, 1747.
Història
L'actual masia de Can Dalmases, també coneguda pel nom de Can Ros, cal Conde o Can Vilardaga, és la mateixa casa que cal identificar amb la domus o Casa de Cabrera, concepte que no fa referència exclusiva a l'edifici sinó també a llurs propietats. L'any 1025 sabem que el primer senyor de Cabrera serà Guadall i de Sant Vicenç, tot i que la primera referència estricta a la casa és de l'any 1231 (Modolell 1993). L'any 1529 la casa fou comprada per Pau Ros, al qual li devem un dels noms de l'indret. L'any 1670 ja trobem a un altre propietari, Ignasi Dalmases i Ros, que a part de donar-li també el nom, fou qui executà les grans reformes de la masia, tal i com testimonia la data gravada a la façana posterior (1676). En darrera instància el nom de Cal Conde cal atribuir-lo a quan el comte de Vilardaga comprà la propietat, ja entrat el segle XX (1924).
Bibliografia
BONET I GARÍ, Ll. (1983): Les masies del Maresme, Ed. Montblanc-Martín i Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, pàgs. 410-415.
ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 170-174.
MODOLELL, J.M. (1993): Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica. Edicions l'Aixernador, Argentona.
ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar.
