Can Cullell
Campins

    Vallès Oriental
    Drecera de Sant Celoni, 1

    Coordenades:

    41.72671
    2.46971
    455895
    4619570
    Número de fitxa
    08039 - 16
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVI-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL. Catàleg de Béns a Protegir. POUM de Campins (DOGC 25/09/2015).
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 28496
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08038A003000450000MB / 000102700DG51H0001AO
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn

    Masia de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. L'edifici queda tancat frontal i lateralment per la casa de Can Pitarra i les corts, formant un pati a la part central. L'accés al pati es fa per una portalada situada a ponent, sota la casa de Can Pitarra. El frontis s'obre amb un portal d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. També en aquesta façana hi ha tres finestres d'arc pla de pedra carejada. De la façana de gregal en sobresurt un cos de mateixa alçada i coberta a una vessant, que segueix la del volum principal. Té poques obertures, la majoria d'elles d'arc pla ceràmic. A continuació hi ha les corts i la pallissa, de dos nivells d'alçat i obertures ceràmiques. L'acabat exterior de la construcció és de restes d'arrebossat i pedra vista. A la façana de mestral hi ha un volum reformat com a habitatge modern, inclòs dins de Can Pitarra. Al costat de la casa, a l'altre costat del camí, s'hi conserva l'antic cobert i una era encaironada.

    Als fogatges de l'any 1360 i 1497 ja hi figura el nom Colell. Tanmateix, fins l'any 1515 no apareix documentat el mas Colell. En nom s'anirà succeïnt al llarg dels segles fins a final del segle XIX, en què es perd. Va ser comprada l'any 1886 pel dramaturg i poeta Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra, que s'hi feu construir una casa al costat. Després de la mort del poeta, va heredar la propietat la seva filla Blanca. En morir aquesta sense descendència, la va deixar a Maria Vallès. Més endavant la va heredar la família Tohà, que n'ha mantingut la propietat fins als nostres dies.

    Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015).
    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Campins (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
    LÓPEZ, J. (2000). Campins: indrets, masos i records. Campins: Servei de Guies del Montseny.