L'any 1997 es realitzà un seguiment arqueològic al solar de Can Cortadelles, situat a pocs metres de l'església nova de Santa Eulàlia, construïda al segle XVI, prèviament als treballs pavimentació per tal d'utilitzar-lo com a aparcament.
La intervenció arqueològica fou motivada pel coneixement de documentació escrita referent a la topografia de l'entorn de l'actual església de Santa Eulàlia, la qual evidencia la possible existència de diferents estructures d'època medieval i moderna en aquest lloc: una església medieval amb el seu corresponent fossar, un tint, etc.
Durant els treballs es posà al descobert un mur d'una llargada mínima de 10,5 m, amb una amplada de 35 cm. Les característiques constructives d'aquest mur, fet amb pedra petita i irregular lligada amb calç, no van permetre atribuir-lo a una edificació de tipus sumptuós, com per exemple l'església vella que surt referenciada a la documentació antiga. L'estructura és datable entre els segles XV-XVI. A uns 30 cm per sobre d'aquest mur es documentà una bossada argilosa amb presència de material arqueològic i sense cap connexió estratigràfica amb les estructures descrites. Finalment, també es documentà un altre mur perpendicular al primer, amb el qual formava la cantonada d'un gran recinte, aparentment sense cap funcionalitat concreta.
Així doncs, ambdós murs permeteren documentar part d'un gran recinte que amb tota probabilitat no tindria cap tipus de coberta. Tot i que es va descartar que es pogués tractar de l'església vella que surt referenciada a la documentació escrita, no seria estrany pensar que siguin els murs de tancament i delimitació del fossar vell. Aquesta hipòtesi portaria fins a la lògica deducció de que l'església vella de Santa Eulàlia s'ha de trobar just al costat del fossar, possiblement al costat oest, segons es desprén de la posició dels murs documentats.
