Can Cassart

Fogars de la Selva

Aquesta casa que des del segle XIX es coneix amb el nom de Can Cassart, antigament era propietat del Mas Llobet. 

Davant de la casa, a més dels porxos, galliners i altres dependències pròpies, l’any 1755 hi havia un forn de rajols i teules del qual avui encara se’n conserva la part inferior de la façana amb la boca d’accés a la fogaina. La dada de l’existència del forn queda corroborada perquè en aquesta casa s’hi instal·len aquell mateix any el rajoler Mateu Reiner i Llinàs (†1773) i la seva esposa, Maria Butina (†1764), ambdós originaris de Vidreres.

De la família Cassart se sap que abans de venir al mas, havien viscut en una casa anomenada l’Hotalet, conegut també per Cal Xixó, de la qual en el cadastre de 1862 consta com a propietari en Pere Cassart, maridat amb Rosa Melcior. Aquest Pere era rajoler d’ofici del Mas Massó Petit. Van tenir varis fills, Josep (†1764)  i Bartomeu, que serà rajoler d’ofici com son pare. El primer, es casa amb Anastàsia Ruscalleda (†1770) l’any 1749 (viuran a la Caseta de la Rectoria de Fogars i més endavant a l’Hostalet).

Josep i Anastàsia tindran varis fills, en Jaume Cassart (1750-†1790) que l’any 1774 es casa amb Magdalena Soliva. L’any 1787 neix l’hereu, en Pere que es casa amb Maria Gelmar l’any 1813. Tenen dos fills, la Maria Cassart i Gelmar (1813-1858) i en Pau (1817).

L’any 1838, la pubilla, Maria es casa amb Tomàs Freixes i Mas (†1889). Aquest matrimoni consta que habiten l’actual Can Cassart, del qual, en el cens de 1862, consta com a propietari Tomàs Freixes i Mas. Juntament amb la casa, declara tenir una peça de terra de mitja quartera de secà, una quartera de sureda, tres quarteres de bosc de gavella i vuit quarteres i mitja d’erm.

D’aquest matrimoni neixen set fills: la Josepa, el 1839); en Jaume (el 1841); en Joan (el 1843); en Manuel (el 1847) i la Justa (el 1850). Aquesta darrera, més tard esdevindria propietària de Cal Xixó; l’Esteve (el 1853); i finalment la Dolors (el 1856).

Quan mor la Maria Cassart i Gelmar, amb quaranta quatre anys, el seu espòs es casa l’any següent en segones núpcies amb Antònia Llavina i Planelló, de Centelles, amb qui tindrà quatre fills més: Josep (1859); Joan (1862); Bernardina (1865) i Justa (1868).

L’any 1889, consten empadronats al Mas Cassart, la vídua Antònia Llavina i Planelló (†1911) amb els joves, Joan Freixes i Llavina (†1935) i la seva esposa, Francesca Torrent (†1941). Amb ells també hi viu un nebot de deu anys, fill de Justa Freixes i Cassart (que ja havia mort) i d’Esteve Cama, propietaris de l’antic Hostalet o Cal Xixó. Es tracta del nen, Joan Cama i Freixes.

L’any 1896, a Can Cassart hi continua vivint la mateixa família però amb els fills del matrimoni: Dolors (1891); Joaquim (1893); Joan (1899).

L’any 1920 la casa és habitada per l’hereu, en Joaquim Freixes que s’acaba de casar amb Josepa Marlet. També hi estan empadronats els pares del Joaquim.

En el cens de 1928 ja hi consten els dos fills de Joaquim i Josepa, en Josep (1922) i en Robert (1925-†1950).

Després de la Guerra Civil espanyola, Can Cassart també serví de seu del correu de Fogars, fins als anys cinquanta, activitat que passà a Can Roca.

En Josep Freixes Marlet es casa l’any 1946 amb Àngela Barrera Nonell, del Mas Gavatx, que continuaran vivint a la casa amb els avis, fins que l’any 1956 marxen a viure a Tordera.

A partir de 1959, a la casa s’hi troben censats una família de masovers composta pel matrimoni, Salvador Roure i Puigjermanal i Maria Madí Salip i la seva filla Lluïsa. L’any 1961 neix en Josep, i l’any 1967, en Jordi.