Can Damià
Fogars de la Selva
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Damià és una casa de pagès situada a l’extrem est del municipi de Fogars de la Selva, en el veïnat homònim, juntament amb Can Patiràs, Cans Cases, Can Corpet i Can Caseta. Està situada a tocar del camí que va de Fogars a Tordera.
La casa tal i com la veiem avui és fruit de la darrera reforma, que queda molt ben marcada observant els diferents teulats. El cos principal és de planta rectangular; consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. En la darrera reforma s’ha fet saltar l’arrebossat de morter de calç de la façana principal deixant al descobert la pedra i el maó que envolta la majoria d’obertures. El portal és d’arc escarser, amb portes de fusta, de doble fulla.
A mà dreta, per la façana de llevant hi ha el porxo. És de planta rectangular, amb entrada frontal. La coberta és a un sol aiguavés, de teula àrab. Les quatre façanes estan arrebossades amb morter de calç. A ponent del cos principal hi un altra annex característic d'aquestes construccions. És de planta rectangular, amb cobert a un sol aiguavés, de teula àrab. La planta baixa presenta la façana repicada, deixant a la vista el parament, de pedra i maó. Destaca el portal, d’arc de mig punt, amb ampits i arcada formada per varies fileres de rajol pla. La planta pis trenca amb un arrebossat i pintat. Les dues obertures originals estan emmarcades. La modificació es va realitzar durant la darrera reforma, amb brancals i llinda decorades amb pedra irregular de cara plana. A més de treure el morter de calç que protegia la pedra, es retirà el cobert que protegia l’aigüera de rentar la roba i alguns pedrissos. Actualment només conserva un abeurador fet de pedra i arrebossat, emprat com a jardinera.
A l’exterior, a la façana de llevant del porxo es conserva una part important de l’antiga era de batre, amb el terra de cairons.
Dessota mateix del carener del cos principal la casa tenia un rellotge de sol que conservava el gnòmon de vareta. Era rectangular, del tipus vertical declinant. Tot i que força esborrat, desaparegué amb el repicat de la façana per deixar la pedra vista.
Història
Segons el cadastre de 1862, Bonaventura Saurí (originari de Grions) és el propietari de la finca. Hi viu amb la seva esposa, Maria Poch (originària del veïnat de Ramió). Juntament amb la casa, declara una quartera i mitja de secà, una quartera i mitja de vinya i mitja quartera de terra erma i deu quartans de secà, mitja quartera i vinya i mitja d’erm.
En el padró general de 1889 consta com a propietari Feliu Llopart i Soler, casat amb Margarida Pons i Saurí. A la casa hi viuen també els fills de la parella, Joan, Jaume, Domènec, Miquel, Josep i Francesca. L’any 1891, l’hereu, Joan Llopart (†1935), es marida amb Josepa Tresserras (†1946) que en el cens de 1909 també hi consten els seus fills, Carme, Maria, Joaquim i Marcel·lí, a més del mosso, Pere Manzanilla.
En el cens de 1914, consten els mateixos propietaris i fills però s’hi ha d’afegir una nena, l’Angeleta. L’any 1927, Joan Llopart i Josepa Tresseres són els avis, i encapçalen la finca, Joaquim Llopart (†1978) i Matilde Colomer (que s’havien casat l’any 1924), que tindran dos fills, en Joan i en Joaquim.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
