Can Caseta
Fogars de la Selva
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Caseta és una casa de pagès als quatre vents situada entre el vessant hidrogràfic esquerra del torrent de Cal Sardanet i el vessant hidrogràfic dret de la Tordera, formant un petit veïnat, juntament amb Can Patiràs, Can Cases, Can Corpet i Can Damià.
L’estat actual és fruit de diverses transformacions i afegits, que queda molt ben marcat observant els diferents teulats. El cos principal és de planta rectangular; consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-oest. Malgrat els diferents cossos afegits, la darrera restauració ha permès obtenir un aspecte homogeni de tot el conjunt. Tant pel que fa als afegits laterals, com als diferents espais de treball, presenten els teulats a un sol aiguavessant, de teula àrab. També, modernament, s’ha tancat l’espai d’accés a la casa amb un muret de pedra i barana de fusta i el terra s’ha recobert de rajol tradicional pla.
Els paraments són de pedra vista per l’edifici principal, si bé antigament eren recoberts per una capa de morter de calç. No obstant, permeten veure l’aixecament de la coberta i les diferents crugies originals. La pedra es combina amb el maó, que a més de ser el material emprat en la construcció per als diferents edificis annexos, és el material emprat per decorar els encontorns de totes les obertures i decoració d’ampits. Destaca una pèrgola adossada a la façana principal i annex dret que protegeix l’entrada a la casa, i també un rellotge de sol d’autor, realitzat damunt d’una llesca de pedra irregular, però de superfície plana, collat a la paret.
Al davant de la casa hi ha el pou que serveix per a aigua de boca. Destaquen els dos pilars de maó, que sostenen l’estructura de fusta amb el travesser per a posar-hi la corriola, substituïda per uns ganxos emprats en altres temps per a netejar el fons dels pous i safareigs, que sostenen un test decoratiu. La boca està protegida per un reixat recobert amb una plataforma de fusta realitzada amb taulons.
Història
En el cadastre de 1862, Joan Tresserres n’és el propietari de la casa a més d’una quartera i mitja de secà, mitja quartera de vinya i dues quarteres i mitja de terra erma.
En el cens parroquial de 1896, la casa consta amb el motiu de Ca l’Andreu. Hi estan censats Josep Reixach i Gràcia Bigas (avis), que viuen amb Bonaventura Reixach, casat amb Teresa Romà i llurs filles, la Concepció, la Mercè i la Paulina. Bonaventura mor l’any 1905 a l’edat de quaranta anys.
El mateix any de la mort de Bonaventura, hi són censats Miquel Llopart i Teresa Verdura. I l’any 1912, la casa es coneix amb el nom de “Can Caseta”, i novament amb nous inquilins, en Josep Ros i l’Enrica Comas, que s’hi instal·len amb els seus tres fills, en Joan, la Neus i en Pere. L’any 1916 marxen a la Creu de Capó.
En el cens de 1917 consten Joan Mercader Sagrera i Carme Llopart Tresserres que hi viuran durant una bona colla d’anys amb els seus dos fills, que segons el cens de l’any 1923, són en Joaquim i l’Enric. L’any 1943 mor en Joan Mercader amb cinquanta anys. La Carme hi continuarà vivint amb el seu afillat, Joan Jordà i Mercader. Aquest es casa l’any 1945 amb Àngela Pons i Romaguera. Del matrimoni neixen, l’any 1946, en Joaquim, i l’any 1950 l’Enric. L’any 1980 mor l’àvia Carme amb vuitanta-vuit anys i la jove, amb seixanta-dos anys.
Bibliografia
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
