Can Casanova
Veciana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa principal del nucli de Montfalcó, situada a l'entrada. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Els paraments externs són de pedra vista amb restes d'arremolinat. La porta d'entrada està formada per una gran arcada de punt rodó adovellat i està alçada del nivell del carrer. En la clau de l'arc hi ha un escut amb una creu i amb la inscripció "Ramon Riera / any 1752".
Història
Els primers documents que fan referència al castell de Montfalcó són de 1027 i 1031, quan Guillem Guifré de Balsareny i Sança, la seva esposa, manifesten que tenen el castell per herència paterna i per la seva aprisió.
L'any 1045 Bernat Guifré de Balsareny, el llega a la seva esposa amb la condició que a la mort d'aquesta hauria de passar a mans de la seu de Vic.
A mitjan segle XII ja apareix una família amb el cognom Montfalcó. El 1170 Guerau de Montfalcó, casat amb Guilleuma, cedeix uns horts al monestir de Santes Creus.
L'any 1394, el rei Joan I manifesta que els llocs de Montfalcó, Copons, Biure, Rubiola i Amorós s'incorporen a la corona. Es coneix el nom del castlà del segle XV, Joan Eimeric, cambrer del rei Martí.
L'any 1347, els procuradors reials venen el castell a Arnau ballester. A mitjans del segle XVI, el senyor del castell retorna a la sobirania reial i en foren els castlans els senyors de Calders, barons de Segur. Fins a la darreria del segle XVIII hi hagué la castlania del cavaller salvador March.
Bibliografia
GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona.
GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237.
