Can Calderó
Alella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt format per l'edificació principal, una capella adossada amb voltes d'estil barroc, un jardí amb un important mur de pedra i un camí d'accés amb un barri d'entrada. L'edificació principal correspon a una gran casa senyorial de planta baixa, pis i golfes, i coberta a quatre aigües amb un petit carener horitzontal de teula àrab i amb arestes de ceràmica vidriada. Està constituïda per un cos central de tres crugies, una torre al costat esquerre i cossos laterals de només planta baixa. Darrera encara trobem d'altres construccions auxiliars adossades sense cap interès. Tot i que s'accedeix des del sud, tot creuant el barri d'entrada, la façana principal està orientada a ponent. Fins al segle XIX s'hi accedia des del barri del Rost. Les obertures s'ordenen segons eixos de composició verticals. Cal destacar les balconeres emmarcades amb carreus de pedra de la planta pis, amb balcons que són un afegit que marca la moda del segle XVIII, i que fa que retallin el portal adovellat de mig punt de la planta baixa. També són molt interessants la sèrie de petites finestres d'arc de mig punt de les golfes. A l'esquerra, i seguint l'ordre de composició de la façana, s'aixeca una doble torre emmerletada -amb una de més petita que apareix sobre la primera- que fou transformada anteriorment en eliminar la coberta a quatre aigües original. A la part posterior, i a l'alçada de la primera planta per raons del desnivell del terreny, trobem la capella coberta amb voltes gòtiques, amb accés independent des de l'exterior.
A remarcar els espais interiors que encara conserven elements característics originals, com són les golfes, el celler i les sales principals, amb sostres de jàsseres, voltes de maó pla, bigues i cavalls de fusta, i arcs rebaixats en planta baixa. El celler, situat al fons, és l'espai més gran de la casa i unifica totes les crugies de forma transversal.
Encara conserva les dues premses originals.
La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa.
Hi ha dues postals rellevants dedicades a la casa. La primera retrata l' aplec de la mare de Déu de Núria, que s'hi feia cada 8 de setembre; amb cantada de goigs i tot. Es va deixar de fer cap els anys 70 del passat segle XX. La segona mostra una gran senyera penjada al balcó, l'any 1914.
Història
L'edifici pot estar ubicat sobre una antiga construcció possiblement de l'època de la torre de defensa, tot i que la coronació amb merlets d'aquesta deu ser posterior. Des del segle XIII fins al XVI s'anomenà mas Dauder, fins que fou adquirit per mossèn Oller. El 1595 la comprà
Geroni Resplans agafant el nom de mas Resplans. El 1655 pertanyia a Magdalena Resplans, que es casà amb Miquel de Calderó, regent de l'Audiència de la Reial Cancelleria. Va ser ell qui la remodelà i la dotà del seu aspecte actual. L'any 1895 l'heretà Salvador de Calderó.
Bibliografia
AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.
CASAS, Rosa i GIRALT, Mercè (coord.) (1997). Recordant ... la història propera d'Alella. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Alella.
RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.
ROIG i GRAU, Jesús (2008). "Les fortificacions medievals del Maresme". La impremta d'Argentona. Argentona.
VILA, Marc Aureli (1980). "La casa rural a Catalunya". Col·lecció Vida i costums dels catalans. Ed. 62. Barcelona.
