Ca les Monges; Can Cardona
Alella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt format per l'edificació principal -masia corresponent al grup VI -, un passeig arbrat d'accés des de la riera, un pati amb un barri, una gran bassa i la font de la Salut. L'edifici principal correspon a una masia de planta baixa, pis i golfes, que ha sofert diverses transformacions respecte la construcció original, amb un cos adossat a la façana nord-oest de dues alçades. La coberta és de teula a quatre aigües, amb la part central lleugerament sobre aixecada respecte la resta. L'habitatge està reformat; una cambra conserva encara part d'una doble alcova, ja que d'una banda en feren una capella tancada quan hi habitaren monges. De les façanes cal destacar la principal, a sud-est, amb l'accés dels propietaris, i en menor mesura, la sud-oest, amb l'accés a la casa dels masovers, si bé ara tot s'utilitza com un sol habitatge. La façana principal és simètrica i està ordenada segons tres eixos de composició verticals. En destaca el portal adovellat d'arc de mig punt de la planta baixa del segle XV, les obertures amb balcons de la planta pis i un rellotge de sol. La resta de façanes presenten obertures disposades de forma desordenada i sense cap element d'interès. Seguint un camí cap a llevant, gairebé al límit del bosc, arribem a la font de la Salut. Es tracta d'un petit templet de planta quadrada cobert amb una volta de creueria a la clau de la qual hi ha esculpit l'escut dels Castellvell que conté una font decorada amb rajoles vidrades de diferents colors i amb plafons ceràmics representant diferents escenografies: "la xocolatada" i "la cursa de braus" -l'original del qual es troba al museu de la ceràmica del Palau de Pedralbes - i "els grassos i els prims". Hi ha una inscripció on consta la data de 1710, per bé que sembla una mica anterior. De l'entorn cal destacar el camí arbrat d'accés amb un lleuger pendent des de la riera, el barri que dóna pas al pati amb til·lers davant la façana principal -es tracta d'un mur amb un portal d'arc escarser amb llinda i brancals de carreus que separa l'espai de la façana principal de l'espai dels masovers- i la gran bassa situada a l'extrem nord de la finca i visible des de molts punts del terme municipal. Existeixen d'altres construccions auxiliars, com el garatge, que no tenen cap interès dins el conjunt.
Cal destacar també el plafó ceràmic de la Verge de la Salut, en posició central, format per trenta rajoles de 13 x 13 cm i emmarcat per una sanefa barroca que fou malmesa durant un intent de robatori. Les peces sostretes van substituir-se per d'altres que no acaben de lligar amb
el conjunt .
Història
El conjunt s'ha conegut amb diferents noms al llarg del temps, com mas Garriga, Salvatella o mas Arbúcies de la Coma. A mitjan segle XVII l'obté en heretat la monja del monestir de l'Ensenyança de Barcelona Serafina Galvany. El 1718 l'adquireix Francesc Amat Planella i
Gravalosa, comte de Castellar, anomenant-se des d'aleshores Can Amat o Can Castellar. Gaietà d'Amat, marquès de Castellvell, l'heretà l'any 1749. A final del segle XIX la comprà Josefa de Pol. Maria de Pol va casar-se amb Ramon Cardona, que era propietari d'una de les tres parts en què s'havia segregat el segle XIX.
Bibliografia
AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.
RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.