Torre senyorial als quatre vents, tot i que està envoltada per grans blocs de pisos, almenys per tres dels seus quatre costats. És una construcció dels anys 20 del segle passat i es caracteritza per les seves dues torres a banda i banda. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, acabada en ràfec sostingut per bigues de fusta. El sota ràfec està recobert de fusta. Les teules del carener i les arestes són de ceràmica vidrada de color verd.
Les dues torres consten de tres pisos, amb lleugeres diferències entre elles. La torre de la cantonada sud-est és de planta quadrada i la de la cantonada nord, de planta rectangular. Estan formades per dos cossos separats per la línia de sanefa de color verd i blanc sobre el qual se situa un cos amb finestres en totes les cares, cobert amb teulada a quatre vessants, amb les arestes de ceràmica verda. A la torre sud-est, aquest cos està suportat per mènsules esglaonades.
La composició de la façana de migdia s'estructura a partir de cinc eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa s'obren quatre finestres a més de la porta d'accés. A la planta pis s’obren quatre finestres i un balcó, amb barana de ferro. Una sanefa de petites rajoles verdes i blanques, disposades en escacat separa la planta baixa del pis. Les obertures, distribuïdes regularment, són de llinda recta, les de la planta pis amb guardapols fet amb les mateixes rajoles verdes i blanques, motiu que es torna a repetir sota el ràfec de la teulada.
El parament és llis i arrebossat, pintat de color terrós.
