Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El Museu Municipal de Montmeló allotja la totalitat de les restes arqueològiques mobles localitzades en el municipi des de la creació del museu, l'any 1998. Destaquen els materials del jaciment prehistòric del carrer Balmes i de Cal Metge, i els jaciments romans de Can Tacó-Turó d’en Roina (Mons Observans) i la Vil·la de Can Massot. També són de destacar els objectes recuperats en les diferents interversions arqueològiques realitzades a l’entorn de l'església de Santa Maria de Montmeló, vinculades amb les troballes de diferents estructures de l’antiga sagrera i el cementiri parroquial.
Destaca, també, per la seva importància la Pedra de Llinàs, un menhir prehistòric que, procedent de la zona sud occidental del municipi, es va descobrir de forma fortuïta l’any 1996, en el decurs d’unes obres al polígon Concentració Industrial Vallesana. L’any 1998, el menhir fou cedit temporalment per la Direcció General del Patrimoni Cultural a l’Ajuntament, per tal que formés part del mòdul de prehistòria de l’exposició permanent del museu. El menhir conserva un gravat rupestre en forma de doble oval o 3 a l’inrevés. Es tracta d’un dels escassos menhirs amb inscultura que han estat documentats en el context català.
Finalment pel que fa els materials arqueològics dipositats al Museu Municipal de Montmeló, cal esmentar tot un seguit de jaciments localitzats en el terme municipal amb cronologies molt amplies, des del neolític antic fins a època medieval, com són: Can Malla, Can Guitet, Cal Barabit, Finca Clarà, Can Tabola, Ca l’Advocada, La Torreta, Carrer Majori i el Carrer Girona.
El Museu Municipal de Montmeló està inscrit en el Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya, amb el número 158 i forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.
Història
El Museu Municipal de Montmeló ocupa una antiga casa senyorial, coneguda amb el nom de can Caballé. Fou construïda a l’entorn de l’any 1920 per César Caballé i Rahull. Consta de planta baixa, pis i coberta de dues vessants, l’arquitectura es caracteritza per la presència de dues esveltes torres mirador i alguns elements decoratius d’inspiració modernista, com les sanefes de rajoles blanques i verdes en escacat que recorren la façana principal o les teules vidrades de color verd que remarquen els careners i les arestes de les cobertes.
L’any 1984, l’edifici va passar a ser de propietat municipal. L’any 1996 es va aprovar el projecte de rehabilitació amb l’objectiu que esdevingués la seu del futur Museu Municipal de Montmeló. El projecte, que fou redactat per l’arquitecte Juan Domingo, va mantenir l’aspecte extern de l’edifici, respectant la composició simètrica de les obertures i la singularitat dels acabats decoratius. L’interior, en canvi, fou totalment transformat per acollir les dependències del museu i de l’arxiu històric municipal. Les obres, promogudes per l’Ajuntament de Montmeló, es van executar entre els anys 1996 i 1998. L’any 2001 es va incloure al Catàleg del Patrimoni Històric, Arqueològic i Natural de Montmeló, que fou definitivament aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Montmeló l’any 2002.
El museu fou inaugurat el dia 2 de juliol de 1998 amb una exposició monogràfica permanent que, sota el títol de Montmeló, Camins i Anys, presenta la història del municipi en el context de l’evolució històrica del Vallès i de Catalunya. Inicialment, aquesta exposició constava de tres mòduls o camins dedicats a les èpoques neolítica, ibèrica i romana. L’any 2001, l’exposició es va ampliar amb un nou mòdul dedicat a l’època medieval i centrat en l’explicació d’un dels principals monuments artístics del municipi: les pintures murals romàniques de l’església de santa Maria de Montmeló.
El fons del Museu Municipal de Montmeló està format, principalment, per materials arqueològics. El nucli inicial el constitueix, la denominada Col·lecció Cantarell, que es va formar com a conseqüència d’un ampli recull de materials arqueològics que el montmeloní Ignasi Cantarell i Fontcuberta va iniciar a la dècada de 1950, com a Comissari Local d’Excavacions Arqueològiques. Al llarg dels anys, el senyor Cantarell va dur a terme un acurat seguiment de les obres que s’efectuaven en aquesta àrea del Vallès, seguiment que el va aconduir al descobriment d’importants jaciments arqueològics que han esdevingut imprescindibles per a la interpretació històrica de Montmeló i el seu entorn més immediat.
L’any 1985, el senyor Cantarell va notificar a l’Ajuntament de Montmeló la seva intenció de cedir aquests materials al municipi per tal que fossin conservats, exposats i objecte d’estudi, tant per part de la població com dels investigadors i professionals de l’arqueologia. La donació es va formalitzar l’any 1998, quan les obres d’adequació de l’edifici que havia d’acollir el museu estaven pràcticament finalitzades. L’Ajuntament va, realitzar aleshores, un inventari exhaustiu dels materials que conformaven la col·lecció i va procedir a restaurar-los i a redactar el corresponent projecte expositiu per presentar-los al públic. Aquests materials formen el nucli de l’actual exposició permanent del museu.
A més d’aquests materials que conformen el seu fons permanent, el museu conserva altres materials arqueològics que han ingressat en el marc de diversos projectes de recuperació del patrimoni arqueològic municipal promoguts pel mateix Ajuntament en col·laboració amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Diputació de Barcelona.
