Can Bogunyà Vallirana

    Baix Llobregat
    Camí PR-C 163 - Vall d'Arús
    Prop del torrent de Campderrós, al començament del camí en direcció al Marge del Moro
    202m

    Coordenades:

    41.36822
    1.93251
    410723
    4580184
    08295-540
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    XVI-XVIII
    1780
    Bo
    Legal
    BCIL 7584-I / 09/07/1986 / DOGC 25/03/1987
    IPA 19403
    Fàcil
    Residencial
    Privada
    Ref. Cad.: 08296A00500001
    Adriana Geladó Prat

    Masia aïllada formada per diversos cossos adossats, amb barri tancat i un pati davanter delimitat per una tanca d'obra. L'edifici principal presenta una planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada al nord-est, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb els brancals bastits amb carreus de pedra emblanquinats. Està gravat amb la data 1780. La resta d'obertures són rectangulars, les del pis emmarcades amb carreus de pedra i els ampits motllurats (la de l'extrem de migdia està gravada amb l'any 1781). A les golfes hi ha una galeria oberta a l'exterior mitjançant arcs de mig punt bastits amb maons. La resta de volums del conjunt són de menors dimensions, amb cobertes d'una i dues vessants, i de planta baixa i pis. L'accés al pati es fa mitjançant un gran portal d'arc de mig punt bastit amb maons i emblanquinat. Està protegit per un voladís d'un sol vessant bastit amb teula àrab. La construcció està bastida en pedra i maons, amb els paraments arrebossats i diverses reformes visibles.

    A l'extrem superior de la façana orientada a migdia hi ha un rellotge de sol rectangular força malmès. També destaca una gran era de cairons davant del portal d'accés al barri, a l'exterior.

    La masia és originària del segle XVI, una de les més antigues del municipi. De fet, la família Bogunyà també és una de les nissagues més antigues de Vallirana. El cognom Bogunyà ja apareix documentat a Vallirana en el fogatge de l'any 1533. Posteriorment, en un document de l'any 1735 que dóna compte de les cases de Vallirana sota la jurisdicció de l'hospital d'Olesa, apareix la "Casa Bogunya". Finalment, també apareix en el cadastre de l'any 1749. És probable que les dues dates gravades a les obertures de la casa facin referència a una gran reforma que coincidiria en el temps amb la rehabilitació de la capella de Sant Silvestre (1793), que es troba dins de la seva finca. Molt probablement, aquestes reformes són fruit d'un canvi de propietat. Hi ha constància que l'any 1851 hi vivia en Josep Bogunyà. Posteriorment, l'any 1965, la finca fou adquirida per la família de Rosend Valls Forner, propietaria de la masia de can Sala de Dalt a Cervelló. En l'actualitat, la finca continua en mans de la mateixa família, amb una part destinada a centre caní, un refugi d'animals i una petita explotació ramadera. Dins la finca no hi ha camins de pas i la zona va patir incendis els anys 1995 i 2013.

    AJUNTAMENT DE VALLIRANA (1987). Pla General d'Ordenació del municipi de Vallirana. Vallirana: [Inèdit], p. 49 (Fitxa V-9, nº 363). AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 41, 46. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 32. ASSOCIACIÓ D'AMICS DE VALLIRANA (2016). "Can Bogunyà". Viure Vallirana, revista d'informació municipal nº 62, p. 15. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 20-21. Http://www.vallirana.cat/ca/patrimoni-masiesicapelles2 (Consulta: 02-05-2017). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=413 (Consulta: 02-05-2017). IPA (1993). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 12-14, 102.