Can Batlles
Moià

    Moianès
    Casc Urbà - c. del Carreró, 13
    Emplaçament
    Al costat de cal Tanay

    Coordenades:

    41.81264
    2.09845
    425117
    4629367
    Número de fitxa
    08138 - 57
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Eclecticisme
    Segle
    XIX
    Any
    1801
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL núm. Catàleg 796-I. 1985
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPA nº 27, ACCN 16695
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 5395317DG2259N0001XI
    Autoria de la fitxa
    Cristina Casinos

    Casal de tres pisos format per tres cossos de desigual alçada i que s'adapten al revolt que fa el carrer. A les cantonades la pedra està ben treballada, la resta és reble arrebossat de tal manera que imita carreus de pedra.
    La façana conté un esgrafiat decorat amb dues figures grassonetes que sostenen un cistell amb fruites tropicals. La llinda del portal de l'entrada principal té inscrita la data de 1801, data probable de la casa. La planta baixa té quatre portals adovellats i tots rectangulars excepte el principal que és escarser i amb motllures. Totes les obertures són adovellades i en destaca una finestra amb ampit i motllures on hi ha un bust treballat de perfil que recorda la figura d'un indi.
    La coberta és de teula àrab a dues vessants.

    El nom de can Guardiana li ve d'un dels seus últims guardians (masovers), ja que va ser una dona.
    Al llistat de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix únicament amb el nom de cal Guardiana.

    Els Batlles són una família arribada a Moià a finals del segle XV procedents de la Cerdanya. Eren paraires i comerciants i varen ser una de les més influents dels segles XVII i XVIII. També eren propietaris de terres. Al segle XIX varen marxar cap a València.
    Els esgrafiats daten de l'any 1935. .
    Personatge destacat fou Marià Batlles y Amat (Moià 1798-València 1865), metge i polític. Va ser diputat en diverses ocasions i rector de la Universitat de València (1856).

    Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
    Generalitat de Catalunya(2008); www.cultura.gencat.net/invarquit
    Serra i Coma, R (1991); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona.