Can Ambrós
Sant Vicenç de Castellet
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta senzilla formada per un cos base inicial i un altre afegit a la façana est. És de planta, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Tot i que les parets són de pedra, actualment es troben arrebossades. Per la banda de llevant hi ha la tina adossada a la paret de la casa i, davant d'aquesta, es va aprofitar l'espai per engrandir la casa. La planta baixa està distribuïda en tres crugies paral·leles cobertes amb volta de canó seguit de mig punt i en la mateixa direcció que el carener. Les dues de més a ponent són les que formaven l'estructura antiga de la casa i en la central hi ha el celler al que dóna la boixa de la tina a la paret de ponent. El cos afegit davant la tina també es cobert amb volta de canó, tot i que més curta. La tina és circular folrada amb cairons de ceràmica vidrada vermellosos.
Té una tina i conserva la premsa.
Història
Forma part del nucli de masos de Vallhonesta que es troben a prop de l'ermita de Sant Pere. Es troba després de les ruïnes de ca l'Antón, essent la última casa del grup de masos. La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Aquest era el mas d'un parcer de Sant Jaume de Vallhonesta.
Bibliografia
SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004. SUADES, J. (1987). "El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner". Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18. SUADES, J; i altres. (1986). "Sant Vicenç de Castellet" dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.
