Camprubí o Camp-rubí
Borredà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta rectangular, coberta a dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Amb planta baixa, primer pis i planta sota coberta sobre els murs de la qual reposa les encavallades de fusta i les teules sobre llates, té adossada a la façana de llevant una ampliació de planta rectangular coberta a una sola vessant, de planta baixa i planta sota coberta i un corral cobert amb una sola vessant. En aquesta façana de llevant, fruit d'una ampliació del s. XVIII, s'hi obra una interessant eixida amb balconada de fusta al primer i segon pis. A la façana principal hi destaca la gran portalada d'arc de mig punt fet amb grans dovelles i que es troba descentrada atès que al XVIII la masia s'amplià pel sector de llevant. A la façana principal també hi destaca un massís contrafort que reforça aquesta paret de tancament i també el mur de ponent.
Història
El mas Camprubí, documentat des del s. XV, fou un dels més importants de Borredà a la Baixa Edat Mitjana; l'any 1432 Ramon Camprubí, amo del mas, era el batlle de Borredà pel monestir de Santa Maria de Ripoll.; pagès benestant, amb un important conjunt de terres prop de l'església parroquial, tenia també pastures llogades al terme de Castell de l'Areny. "Jonot Camprubís" s'esmenta en el fogatge de 1553. Els hereus de la masia van ser, repetides vegades, batlles de Borredà pel monestir de Ripoll al llarg dels s. XVI, XVII i XVIII. Al .s. XVIII Joan Camprubí, pagava al monestir de Ripoll, a més dels censos corresponents per les terres i el mas, una quantitat de diners per la reducció dels mals usos del Mas Vinyals incorporat al Mas Camprubí. Al mitjans s. XVIII la pubilla de Can-rubí es va casar amb l'hereu de Cirera i d'aquesta manera s'uniren dos dels patrimonis immobiliaris més importants de Borredà.
Bibliografia
FORNELLS, Carme coord. (2002). "Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà". Borredà.
IGLESIAS, Josep (1976). "El Fogatge de 1553". Barcelona.
SERRA, Rosa (1990: 459-473). "Les possessions del monestir de Sta. Maria de Ripoll al Berguedà a partir d'un capbreu del s. XVIII". "Església i societat a la Catalunya del s. XVIII", vol. II. Comunicacions, UNED. Cervera.
SERRA, Rosa. (et al.) (1991). "Guia d'Art del Berguedà". Berga.
SERRA, Rosa (1998:34-39). "Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà". l'Erol. Berga.
VV.AA (1990). "Borredà". Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit. Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga.
VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
