Campgran
Rupit i Pruit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat i reformat de planta rectangular, format per tres cossos adossats. Els dos volums principals presenten les cobertes de teula àrab de dues vessants, amb els careners paral·lels a la façana principal i els ràfecs de plaques ceràmiques sostinguts amb mènsules de fusta. Estan distribuïts en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al sud-est. El volum central integra l'accés principal a l'interior, protegit per un porxo obert a la planta baixa i cobert amb una galeria correguda al pis, amb àmplies vidrieres i pilars de pedra. L'altre volum presenta finestres rectangulars, d'arc rebaixat i de mig punt, amb els emmarcaments bastits amb maons. La resta d'obertures d'ambdós volums són rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb pedra i les llindes planes de fusta. Adossat a l'extrem de tramuntana hi ha el tercer volum que forma part de la construcció. És de planta rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzat en únic nivell. Està destinat a garatge i té bona part dels murs coberts d'heura.
La construcció està bastida amb pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter i disposada regularment, amb les cantonades embellides amb pedra desbastada de mida més gran.
L'edifici està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural Protegit del Collsacabra.
En el camí d'accés a l'edifici, just on hi ha la cadena que impedeix el pas cap a l'interior de la finca, cal destacar un carreu de pedra gravat amb una inscripció de difícil lectura i datat l'any 1906.
Història
L'edifici es trobava en estat d'abandonament entre els anys 1961 i 1963. Fou completament rehabilitat durant les darreres dècades del segle XX.
Bibliografia
CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). Catàleg de masies i cases rurals. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació M24.
PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 370.