Camp del Cep
Gisclareny

Berguedà
A l'est de Cal Noguera mirant a la vall del riu Eina i a l'extrem més oriental del municipi
Emplaçament
De Ca L'Estevenó cal continuar pel sender que baixa a l'engorjat i el camp del Cep (30 min de camí)
970

Coordenades:

42.23261
1.83642
403986
4676259
Número de fitxa
08093 - 185
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Modern
Popular
Segle
XVIII-XIX
Estat de conservació
Dolent
Amb la coberta esfondrada i amenaçat ruïna malgrat tingui les parets encara altes
Protecció
Inexistent
Accés
Fàcil
Sense ús
Titularitat
Privada
08092A008000390000YX
Alzina de Cal Noguera
Autoria de la fitxa
Pere Cascante i Torrella

Construcció de planta més aviat quadrangular situada a l'extrem més oriental del municipi a l'antic camí que conduïa amb la vall del riu Saldes per la zona del collet d'Eina i damunt d'uns planells del camp del Cep. Aquest edifici es compon de una planta baixa, un primer pis i unes golfes cobertes amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt cavalls i llates de fusta (avui desapareguda) i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a llevant. Hi ha un predomini del massís respecte el buit concentrant la majoria de les obertures a migdia i llevant i resumides amb simples finestres allinades en fusta. L'aparell dels seus murs és de maçoneria de carreus de pedra mal treballats i escairats, i units amb argamassa de calç de color ocre i col·locats en filades més aviat irregulars. Tant sols són en pedra picada les cantonades.

Sembla correspondre amb la clàssica masia erigida al llarg de l'època moderna per acollir els jornalers nouvinguts per a conrear noves terres a canvi d'una llar que sovint s'erigia en indrets inhòspits com seria el cas de la present casa que malgrat estigués al costat d'un antic camí ral que connectava amb el veïnat de Vilella i Vallcebre per l'anomenat camí del tabac i un estret engorjat quedava molt allunyada dels nuclis habitats.

Masia esmentada per primera vegada el 1863 segons E. Martín, 2005 en l'amillarament de 1863. En aquest document (ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863) extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22, el cap de casa era a mans de Josep Campà, estava ocupada per 5 persones majors de 7 anys i pagava una contribució rural de 389 rals, 48 rals d'urbana i 60 per a caps de bestiar. Referent a les dades del cadastre de 1776 desconeixem a quina casa pertanyia ja que el cognom Campà apareix moltes vegades i en diferents llocs ja que es tractava d'una de les famílies més potentades. (AHG. Cadastre de 1776). Consta que la casa no va sobreviure el flux migrador de 1900 entenent que va quedar abandonada.

CABALLÈ I CANTALAPIEDA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. MARTÍN I VERGARA, E; (2005). Una mirada a la història de Gisclareny. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E. Annex 21 i 22.

Descarrega PDF