Camí ramader de Sant Miquel de les Canals a Vilada - ICR30
Vilada

    Berguedà
    Sector sud. Picancel
    Emplaçament
    Recorregut sud-centre del terme.

    Coordenades:

    42.13721
    1.93109
    411665
    4665564
    Número de fitxa
    08299 - 198
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Estat de conservació
    Dolent
    Protecció
    Legal
    Llei 3/1995, de 23 de març de vies pecuàries
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    ICR30
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Martí Picas. INSITU SL

    Aquest camí unia antigament el poble de Sagàs amb Vilada, passant pel mig de la difícil serra de Picancel. Consta inventariat com a camí ramader amb el codi ICR30 a l'"Inventari de camins ramaders del Berguedà". La descripció del camí en el citat inventari és la següent: "De Corrúbies el camí agafa en direcció a la Serra de Picancel, i passa per Sant Miquel de les Canals. Travessa la Serra de Picancel i va seguint aproximadament el Torrent de Sant Miquel, i surt a cal Mitger, inexistent avui per la construcció del pantà de la Baells. En aquest punt es creuava el camí procedent de Borredà i que portava al Pont de Miralles. Des de cal Mitger travessa una riera i segueix cap al Molí del Cavaller, des d'on s'enfila cap a la Coromina, on s'enllaça amb el camí que va cap al Catllaràs, i que segueix per sobre del poble de Vilada, vorejant el seu cementiri, i cap a la Clusa."

    A la fitxa de l'inventari es fa la següent acotació: Camí que utilitzaven els pastors que anaven de Sagàs a Vilada, fins fa poc hi passava un pastor de Sagàs (la Coromina, la Masó i cal Bars).

    Els informants per a l'anàlisi del recorregut van ser Miquel Puig Ambrós i Ernest Sitges. Els enquestadors foren Xavier Campillo Besses i Alba Escriche Rius. La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. És difícil saber-ne l'antiguitat, la majoria han estat emprats des d'antic i en alguns casos segueixen les vies naturals de pas entre territoris i nuclis habitacionals.
    Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que "se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero."(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader.

    CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL.