Camí ramader de la Baells al Catllaràs - ICR25
Vilada
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l'"Inventari dels camins ramaders del Berguedà", amb el codi ICR25. En aquest inventari es descriu el camí de la manera següent: "Des del Gall de Cercs, a l'alçada del Camí que porta a Peguera, i on s'hi pot trobar una returada en un turonet que queda a sobre, s'enfila per la pujada de Miralles, i es dirigeix cap al pont. Aquí, en el pont de Miralles es pot trobar a mà dreta el camí procedent de Pedret. Avui dia el pont ha quedat cobert pel Pantà de la Baells. Segueix cap a la Serradora de la Baells, on es pot enllaçar amb el camí procedent de Sant Miquel de les Canals. Continua pel Molí del Cavaller i travessa la carretera actual. Passa per sota la casa de la Coromina, i agafa en direcció al Castell de Roset i la Font del bac. Passa pel cementiri de Vilada i per Comelles. S'enfila per la carena des de l'unça de les Eres de Vilada. Va cap al Collet de Sant Joan, i cap als Erms de Vilalta, on podem trobar un amorriador. Segueix per Can Perçós i l'Escalell. Continua per la Font Negre i cap a la Clusa, passant pel Cortal i arribant al Pla.
Des del Pla de la Clusa el camí es dirigeix a la Pobla passant pel Roc del Catllaràs, el Coll de la Ceba i per la Font de Fontals de la Pobla. Continua pel Collet del Llobató i el Camp de l'Ermità, seguint aproximadament el límit de terme entre Sant Julià de Cerdanyola i la Pobla de Lillet. Continua en direcció a Falgars pel límit de terme, passant pels Planasos i pel Pla de Sant Cristòfol. Segueix pel Clot de l'Infern, seguint aproximadament el seu traçat. Travessa el riu i surt en direcció al Planell de l'estació de Gavarrós. Finalment es troba amb el camí que va de Guardiola a la Pobla a l'alçada del Molí de Riutort, on aproximadament surt el camí que es dirigeix cap a la Bassa de Tarnes." (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.)
En una nota de l'inventari es descriu que el camí servia per anar a buscar el camí que venia de Borredà. Era molt utilitzat pels ramats de les cases de sobre Vilada (Les Eres, Comelles, Roset).
Història
Els informants per a l'anàlisi del recorregut van ser Gaspar Cardona i Ernest Sitges. Els enquestadors foren Xavier Campillo Besses i Alba Escriche Rius. La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. És difícil saber-ne l'antiguitat, la majoria han estat emprats des d'antic i en alguns casos segueixen les vies naturals de pas entre territoris i nuclis habitacionals.
Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que "se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero."(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader.
Bibliografia
CAMPILLO, X. Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL.2007
