Camí ramader de la Serra del Feu
L'Esquirol

    Osona
    Sant Julià de Cabrera
    Emplaçament
    Des de cal Vidrier en direcció a la Serra del Feu.
    963 m

    Coordenades:

    42.06512
    2.37891
    448615
    4657193
    Número de fitxa
    08254 - 240
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIV-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries.
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    Generalitat de Catalunya
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Es tracta de l'antic camí ramader que travessa la Serra del Feu. Havia estat molt transitat pels ramats transhumants, però actualment resta abandonat i, en alguns trams, la vegetació l'envaeix i el desfigura.
    El seu recorregut transcorre a dues vessants, amb unes impressionants vistes panoràmiques.

    Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana per la necessitat de traslladar els ramats cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern, quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna, els camins ramaders es consoliden i al voltant dels segles XVIII i XIX la transhumància arriba al punt àlgid.
    A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertany el nostre camí.
    El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són "béns de domini públic de les comunitats autònomes".

    PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2º Ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 211.