Camí ral de Tona
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L’eix que configura els actuals carrers Major, Barcelona i Nou, originat al segle XVI i conegut des del principi com el carrer de Tona, es va desenvolupar al llarg d’una via històrica important: el camí ral. Tona va néixer a peu del camí ral que anava de Barcelona a Vic, que era el principal camí ral d'Osona (veure apartat d’història).
A més, una altra variant del camí ral travessava Tona, sortint des de Corominons de la Creu i connectant Vic amb Collsupina.
Els anomenats camins rals eren camins públics principals, que formaven part del patrimoni de la corona o patrimoni reial (d'aquí el seu nom) i estaven sota la seva protecció.
Història
El camí ral de Barcelona a Vic té el seu antecedent en la via romana que comunicava les ciutats d'Ausa i Barcino passant per la vall del Congost. Aquesta primera via és probable que fos complementada en època republicana per una que passava per Collsuspina fins a Caldes de Montbui, la testifiquen els mil·liaris trobats en aquest recorregut (al Vilar de Tona i dos d’altres trobats a la capella de Sant Miquel de Vilageriu i a Santa Eulàlia de Riuprimer).
Aquest camí fou revitalitzat a ran de la reorganització del país en època dels francs i sortirà documentat sovint durant els segles X i XI com la strata francisca. Esmentada a Tona l’any 998.
La via principal tenia una desviació que des de la ciutat de Vic sortia pel carrer de Sant Pere i pel pont del Remei (l’actual és fet a inicis del segle XIV), anava cap al pont Pedrís, i per l’Hostal Nou seguia vers el Coll de Malla i el carrer de Tona.
Poc abans a Corminons de la Creu sortia una derivació vers Collsuspina; aquesta carretera continuava fins a Hostalets on s’unia a la clàssica via del Congost. Aquesta via, que devia ésser molt antiga, potser d’època romana, és la que l’any 1274 el rei Jaume I va convertir en l’únic camí ral o camí protegit per anar a Barcelona a través de Caldes de Montbui.
Al costat d’aquesta xarxa principal hi havia tot un seguit de camins, sovint citats en les delimitacions de les actes de consagració (com la strata Miliarea o de Miralies de l’acta de consagració de Manlleu de l’any 906) que surten amb el nom de via o strata, els quals relligaven, com ara, tots els pobles o sagreres de la Plana; són els vells camins rals (AAVV).
Bibliografia
MENÉNDEZ, Xavier.; MOLIST, Núria (2002). "El camí antic de Barcelona a Vic: el seu pas pel Congost", Monografies del Montseny, núm. 33. Barcelona: Associació d'Amics del Montseny.
PLADEVALL, Antoni (1981): "El camí ral" , La Veu de Tona, núm. 17, p. 26.
Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/les-comunicacions-dosona
