La strata Kardonense eren els camins públics que portaven fins al castell dels Cardona i que trobem documentada al menys des del segle X. Els camins Rals eren camins públics utilitzats per les comunicacions generals i de més trànsit que posaven en comunicació poblacions importants. Eren patrimoni de la corona i construïts a expenses seves. A més dels camins Rals hi havia d'altres camins secundaris que unien pobles i llocs i que es van convertir en camins més importants a força d'utilitzar-los. Gran part d'aquests camins es van mantenir fins ben entrat el segle XX, essent substituïts per carreteres que conservaren alguns traçats. Un dels camins més transitats ja des de l'Edat Mitjana era el Camí Ral de Cardona, que unia les poblacions de Berga i Cardona (Strata Kardonensis), documentada al menys des del segle X (Riu, 1985). Aquest camí des de Cardona seguia la riera de Navel de Cardona a Sant Joan de Montdarn, passant pel terme de Montclar amb el límit amb l'Espunyola, al nord. Generalment als camins hi havia serveis propers, com els hostals o hospitals que es trobaven a prop de grans nuclis habitats i en els camins més importants. També una important via era el camí de la sal, la via salinaria, que fa el mateix recorregut. La documentació més antiga on s'esmenta és l'acta de consagració de de l'església de Sant Joan de Montdarn, el 922. Aquest camí es van mantenir intacte essent un dels principals eixos de comunicació fins a la primera meitat del segle XIX, quan es va iniciar el Pla General de carreteres.
