Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El ramal del camí ramader que passa per Montclar comença a Montmajor, al trencant on està el club i que va cap a Montclar. Segueix l'actual carretera asfaltada fins a cal Seuba, baixa a La Tàpia i a l'Anton, seguint la carretera fins a la casa Riu de Montclar i d'aquí puja fins al nucli de Montclar. De Montclar a cal Soleia i al firal dels Reis seguint la carretera, després fins la Torregassa, corral de Canudas i cap a Sant Quintí de Montclar pel camí de Sant Quintí, passant pel Putxot fins a trobar el ramal que passava al costat de la carretera cap a Avià. El camí va ser asfaltat l'any 2003.
Història
L'any 2007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL. En l'elaboració de l'inventari a més del recull exhaustiu de dades de les fonts bibliogràfiques i cartogràfiques, es va treballar amb un seguit d'enquestadors que van realitzar un treball a fons de recollida de dades orals de persones coneixedores dels camins ramaders. El conjunt d'aquests camins formen part d'una complexa xarxa de camins ramaders, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval, emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. El monestir de Santes Creus tenia grans ramats que a l'estiu conduïa a pasturar a les muntanyes, passant per Torà, Segalers, Cardona, Montmajor i Berga. 12 març 1193, Ramon de Vallmanya autoritza que els ramats del monestir tinguessin lliure trànsit per ses terres de Vallmanya i Montmajor.
Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que "se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero."(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader.
Bibliografia
CAMPILLO, X. (Coord.) (2004). Inventari de camins de la comarca del Berguedà. Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L.
CAMPILLO, X. (Coord.) (2007). Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL.