Camí Ral de Barcelona a Berga
Mura

    Bages
    Mura
    Emplaçament
    Segueix la BV-1221.

    Coordenades:

    41.69167
    1.95267
    412845
    4616073
    Número de fitxa
    08139-130
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Modern
    Estat de conservació
    Dolent
    Mal estat general
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    Hi havia un ramal del camí ral que anava de Barcelona a Berga que no passava per Manresa. El camí entrava al terme de Mura pel coll de Tres Creus, és a dir, que es separava del camí ral a Manresa pel Coll de Daví. Aquest continuava cap a Talamanca seguint aproximadament el traçat de l'actual carretera, i de Talamanca seguia cap a Monistrol de Calders. D'aquí pujava cap Olost, on un ramal seguia cap a Berga i l'altre cap a Ripoll.

    Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

    Pel terme de Mura, o prop d'ell, passaven tres camins importants. El primer era el camí Ral de Barcelona a Manresa, que passava per Terrassa i s'enfilava cap a Coll d'Estenalles i La Barata, passant a prop de coll d'Eres. Aquesta camí passava per Matadepera i seguia la llera de la riera fins arribar a la Barata on hi havia una cruïlla de tres camins, un d'ells era el que portava de a Manresa i que passava per l'antiga pairalia de la Barata, pel Coll de Daví, el sot del castell Sapera, la Canal de la Calcina, el Muronell, la canal del Forn Gran, la coma d'Aumà, el Pla dels Hostalets, Sant Jaume de Vallhonesta, el Pont de Vilomana fins a Manresa. El segon camí era el que passava per la bassa de la Calçada i era la continuació del camí de Matadepera, enfilava a Coll d'Eres i aquí enllaçava amb el camí de la casa Marquet de les Roques i d'aquí a Sant Llorenç Savall. D'aquest camí resten trams empedrats al lloc anomenat la Calçada. El tercer camí, que també sortia de la cruïlla de la Barata, pujava fins a la desapareguda alzina del Sal·lari, seguia pels graons de Mura, la coma d'en Vila fins arribar a Mura. Al Pla de la Serrallonga hi ha el trencall que per la dreta baixa fins a Mura; el ramal de l'esquerra continua pel Puigbó, el Puig Andreu, el coll de la Creueta i la serra de la Coma d'en Bou fins arribar a Rocafort. És el que conserva també un tram de camí empedrat al coll de la Creueta. Aquest seria el camí de Barcelona a Berga que no passava per Manresa, sinó que pujava per Talamanca cap a Monistrol de Calders. Probablement es va convertir en camí important tardanament, ja que al mapa de Catalunya d'Aparici del 1699 consta com un camí de poca importància. Segons la tradició aquests camins van ser construïts per presos condemnats a treballs forçats. Al llarg del trajecte d'aquest camí, que era força transitat, es van construir hostals pel repòs de viatgers i animals. Els camins Rals eren concessions reials i per tant gaudien de certs privilegis i beneficiaven als pobles pels que passaven ja que afavorien el comerç. En el moment en que el camí feia pujada no es podia anar en carro i s'havia de fer el transport a bast. El tram senyalitzat, des de la Barata al Pont de Vilomara, és el que es conserva en bon estat, mentre que la resta s'ha perdut majoritàriament pels nous usos. Aquest tram del camí era el més perillós ja que passava per zones despoblades i solitàries on els bandolers van ser molt actius entre els segles XVII i XVIII, com en Capablanca. A partir de finals del segle XVIII, amb la construcció del nou camí a Manresa que passava per can Maçana, i a mitjans del XIX amb la construcció dl ferrocarril, el camí va ser deixat d'utilitzar progressivament. Al peu d'aquest camí es va construir l'Hostal de l'Arengada al segle XIX, dins el terme de Mura, per tal de donar allotjament als viatgers i traginers. La construcció de la carretera de Matadepera a Talamanca va condicionar la desparaició de l'hostal així com de l'antic camí ja que aquesta segueix el traçat.

    DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages. FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. TORRAS i altres (1996). Dossier: Els camins tradicionals al Bages. A Dovella nº 53, tardor de 1996, pp. 17-33.