Camí dels Bons Homes / GR 107
Cercs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El Camí dels Bons Homes es correspon amb el sender de Gran Recorregut GR-107; es tracta d'una ruta que uneix el Santuari de Queralt a Berga amb el castell de Montségur a l'Arièja, França. Aquesta ruta o camí és promoguda amb el nom de Camí dels Bons Homes per tal de presentar-lo al públic com un itinerari turístic diferenciat, amb la característica que transcorre per les "rutes" que van seguir els Càtars o Bons Homes en la seva migració creuant els Pirineus, forçats per les croades contra ells i la persecució de la Inquisició que es va produir durant els segle XIII i XIV.
El traçat de la ruta que discorre pel municipi de Cercs forma part de la primera etapa del camí, la del santuari de Queralt a Gósol, que té dues opcions de recorregut, una és passant per Bonner, amb un total de 36,493 km (amb una durada de 9h i 58 min), i l'altre passant per Ferrús, amb un total de 33,538 km de recorregut (amb una durada de 9h 10 min, temps estipulats segons la guia oficial del camí). El camí s'inicia en el santuari de Queralt per bé que també es pot sortir de Berga. Com que es tracta d'un tram molt llarg es pot realitzar en dues jornades.
El tram que discorre per Cercs segueix l'ICR35 (Camí ramader de Peguera a l'Estany): provinent d'Espinalbet i la Mare de Déu de la Corbera entra en el municipi pel coll d'Oreller; en aquest punt el Camí dels Bons Homes i el GR-107 es bifurquen, ja que aquest últim es desvia cap a la dreta en direcció can Casanova de les Garrigues. El Camí dels Bons Homes segueix el camí ramader per la dreta de l'Estany dessecat de Cercs i els dos recorreguts es retroben passat el coll de les Nou Comes. Després de passar per la baga de Noucomes s'arriba als barrancs dels Graus, on el camí entra en el terme municipal de Fígols, en el sector de Peguera. En total és un tram d'uns 3,4 km.
A partir d'aquí el sender encara té molts quilòmetres per endavant, tot creuant els Pirineus en direcció Monségur, passant per pobles medievals, esglésies d'època romànica i castells, entre altres monuments patrimonials i, sobretot, en un entorn natural i paisatgístic impressionant.
Aquesta ruta es pot fer a peu, a cavall i, fins i tot, molts trams en bicicleta de muntanya. Per les opcions de fer la ruta en bicicleta o cavall és important informar-se abans ja que hi ha algunes rutes alternatives o variants específiques per aquestes opcions. El sender està senyalitzat de la manera habitual dels senders homologats com a GR, dues ratlles horitzontals, una blanca i una vermella. Part del trajecte coincideix amb un tram del GR-7. Fins i tot com a producte turístic també s'ofereix la possibilitat de fer la ruta en cotxe, seguint rutes alternatives que permeten anar descobrint les petjades del catarisme per les comarques del Berguedà, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Solsonès, i el departament francès de l'Arièja. Al llarg de la ruta es disposa d'un seguit de serveis del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, com són hotels, restaurants, albergs, empreses de guies, etc. El Consell disposa d'una oficina central que es troba al poble de Bagà. L'itinerari del Camí dels Bons Homes es pot realitzar partint tant de Berga com de Montségur, les guies ens expliquen el recorregut partint de Berga, però es pot optar per fer-ho des de l'Arièja seguint les passes en el sentit que van utilitzar els càtars en la seva fugida cap a terres catalanes de l'altra banda dels Pirineus. El catarisme es considera un moviment espiritual i religiós que es basava en la dualitat o lluita entre el Bé i el Mal, fomentant una església que recuperés els valors purs i senzills del cristianisme primitiu, en contraposició a l'ostentosa, corrupta i autoritària església romana del segle XIII. Els càtars eren partidaris d'una església basada en l'espiritualitat i la caritat, i afirmaven que Déu està en el cor dels fidels, i que no els calien temples ni catedrals. Els càtars també van ser anomenats bons homes i bones dames, així com bons cristians o amics de Déu, d'aquí el nom atorgat a aquesta ruta. Al segle XIII va ser considerat heretgia per l'Església catòlica de Roma i combatuda tant religiosament com políticament (a més de la implicació directa de l'església i del papa també hi va tenir un paper importantíssim en la seva croada el poder polític francès, que amb l'excusa de la lluita contra els càtars va veure la possibilitat d'ampliar els seus dominis sobre les terres dels comtats de Foix i de Tolosa de Llenguadoc, terres frontereres que finalment es perdrien a la batalla de Muret).
Les coordenades corresponen al coll de les Nou Comes.
Història
El Sender GR-107 / Camí dels Bons Homes va ser homologat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya l'any 1995, passant a formar part de la Xarxa de Senders de Catalunya. El sender té un recorregut total de 201 km. L'any 1998 es va publicar la primera edició de la Topoguia de la ruta dels càtars per part de l'editorial Alpina i amb participació de diversos col·laboradors. Posteriorment es va editar la guia per fer la ruta en bicicleta i més endavant, l'any 2003, una nova edició de la topoguia actualitzada.
L'any 2003 es va inaugurar una exposició permanent sobre el catarisme i el món medieval a Bagà, al Palau dels Pinós de Bagà que de fet és conegut com a Centre Medieval i dels Càtars.
Bibliografia
VVAA (1998): El Camí dels Bons Homes. Topoguia de la ruta dels càtars GR-107. (Pròleg d'Antoni Dalmau), 1a edició, Altair i Consorci de Formació i Iniciatives Cercs-Berguedà, Barcelona.
VVAA (2003): El Camí dels Bons Homes. Topoguia de la ruta dels càtars de Berga a Montsegur (nou tram amb sortida de Solsona fins a Gòsol) 2a edició, Altair. 2003. Barcelona.
VVAA (2002): El Camí dels Bons Homes de Berga a Montsegur amb bicicleta. Editorial Altaïr. 2002. Barcelona.
SUBIRANA , M.; LÓPEZ-MONNÉ, R. (2011): Guia per caminants curiosos: A peu per camins de càtars al Pirineu Català, 14 passejades i excursions", Edita Arola Editors, Col·lecció de Ferradura. Gener 2011