Camí del Forat
Collbató
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El camí del Forat al Pla de Sant Miquel puja de Ca n'Astruc, travessa la carretera B. 112 a l'alçada de la caseta de les Olives i reprèn l'ascensió una altra vegada. Es tracta d'un sender estret i molt costerut que s'enfila fins a trobar el torrent de la Bellasona, des d'on continua costes amunt. Per superar el fort desnivell cal pujar per un tram amb ziga-zages, primer, i per un altre amb escales, més endavant. Un cop coronada la cinglera s'arriba a les Feixades, on es troba amb el camí que ve de Collbató. A partir d'aquí el recorregut continua cap al nord pel torrent de la Bellasona que segueix mitjançant unes corbes molt tancades i aguantades per uns marges de pedra seca, anomenades les Girades, fins arribar a la Fita. Des d'aquí, el camí continua per la carena de la serra Llarga fins al Pla de Sant Miquel, on enllaça amb el camí de les Bateries que va de Collbató a Montserrat.
El recorregut dura uns 75', aproximadament.
Coordenades UTM: a la confluència amb el camí de les Feixades.
Història
El corriol que puja de ca n'Astruc (GR 6) és documentat l'any 1211. Al segle XV hom l'anomenava "l'antic camí a Montserrat". Devia ser un ramal del camí de colonització que venia del Vallès en direcció a l'Anoia, passant pel mas Celfòs (incorporat ara a ca n'Astruc) i Collbató. A l'alçada d'aquest mas sortia un trencall que s'enfilava per la muntanya, passava per la Foradada o el Forat, en direcció a la quadra de Sant Miquel, fundada l'any 1042, i al monestir de Santa Maria. També devia ser emprat per anar al castell Otger, situat en un cim proper. L'itinerari original anava de ca n'Astruc a Sant Miquel i Montserrat. L'obertura de la variant de les Feixades va desvirtuar-lo i el supedità al nou traçat. És utilitzat pels romeus que vénen de la banda d'Olesa. La tradició que assegura que Gotmar (bisbe entre el 886 i el 899) va obrir el ramal fins a la Santa Cova, reafirma l'antigor i el recorregut originari d'aquesta via.
Bibliografia
ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), Bernat Astruc; i Llo 490, f. 39 r.
BARAUT, Cebrià (1988), "Les capelles de la muntanya de Montserrat", Montserrat, Butlletí del Santuari, núm. 22, p. 34-58.
OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p.114-118.
RIBAS I CALAF, Benet (1990), Història de Montserrat (888-1258), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Curial Edicions Catalanes, p. 217-218.
SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 185 i 187.
VALLÈS I ALTÉS, Joan (ed.) (2003), Una expedició a les coves de Montserrat, Barcelona, A3 Editorial, p. 64-67.
