Camí de la sal o camí de Cardona
Gironella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El camí de la sal de Cardona travessava el municipi de Gironella d'est a oest, creuant el Llobregat a través del pont romànic de Sant Marc, situat on avui dia hi ha la fàbrica tèxtil, i d'aquí es dirigia cap a Casserres passant per la capella de Sant Marc de Cal Bassacs. Del traçat del camí a part de les escasses restes conservades del pont, la part més coneguda i destacable és el traçat del camí al pas per la zona de Sant Marc. En aquesta zona ha quedat testimoniat el trànsit per el camí en marques a la roca, bàsicament són solcs allargats, clarament identificables a les plaques de roca que hi ha cap l'oest de l'església de Sant Marc.
Els solcs que es poden observar a la placa de roca que s'estén al sud de l'església de Sant Marc, és un tipus de testimoni del trànsit d'un camí que s'ha documentat en altres zones i altres camins. Aquestes marques s'atribueixen a l'erosió del terreny especialment a causa del pas de bestiar; cal tenir en compte que el camí de la sal és també camí ral i ramader, com passa en diversos camins sovint els trajectes són els mateixos per diferents rutes.
Història
El camí o ruta de la sal és coneguda també amb els noms de Via salaria o "Stratae Kardonensis", consta documentada des d'època medieval, de fet el descobriment i explotació de la sal de Cardona es documenta des del segle IX. Els camins que porten a Cardona per proveir-se de sal són diversos i mostren diferents rutes. Així, el camí de les mines de sal de Cardona que passa pel municipi de Gironella, partia de terres orientals de la Catalunya Central i Girona, unint Cardona, Viver i Serrateix, Casserres, Prats de Lluçanès i Vic, a través de diversos camins rals segurament ja existents. I enllaçant amb altres camins que comuniquen amb altres direccions. Documentalment es coneix la referència al camí de Cardona en I'acta de consagració de l'església de Sant Joan de Montdarn (Viver i Serrateix), que data de I'any 922; on consta entre els límits del terme parroquial la referència a "ipsa strata Kardonense", camí que afronta en dues ocasions amb el terme de l'església consagrada.
Bibliografia
GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria; dins "Dovella", núm. 53, pàgs. 21-28.
SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades; dins Revista " L'Erol", núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 13-22.
