Antic hàbitat a Sant Marc
Gironella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
En la paret de roca de gres que hi ha a pocs metres darrera de l'església de Sant Marc s'hi localitzen diversos forats realitzats a la mateixa roca, la qual configura un balmat molt suau. Les restes que més destaquen corresponen a tres fileres d'encaixos, la inferior molt més desgastada, i altres marques antròpiques, entre les quals uns solcs per damunt dels encaixos, en aquest cas formant dues línies en angle com la secció d'una coberta a dues vessants. Els encaixos són forats de formes més aviat rectangulars, alguns de més quadrats i alguns altres més arrodonits, disposats alineats versemblantment per servir de punt de suport de bigues de fusta d'una estructura que s'adossaria a la paret. En la part més nord de la roca també hi ha uns graons excavats que faciliten l'accés a la part superior, on s'estén un llarg pla de roca. A la part superior s'identifiquen diversos forats, sobretot de planta circular i altres marques antròpiques. A la zona propera als graons es localitza un altre forat de mides més grans que es creu que podria correspondre a una sepultura.
Al voltant més proper de l'església hi ha altres blocs que també mostren diversos forats i rebaixos.
Història
Les característiques dels forats, així com la distribució en la paret de roca, fan pensar que es tracta d'un indret que hauria pogut estar ocupat com a zona d'hàbitat en època alt-medieval, segons altres paral·lels similars documentats. L'any 1989 es van dur a terme excavacions arqueològiques a l'indret de Sant Marc per tal de valorar el potencial arqueològic de la zona, en el context de la construcció de la nova carretera C-1411 i després la C-16. Dels diversos sondeigs que es van dur a terme, dues cales es van realitzar prop del balmat (identificat com a sector 4, cales 6 i 7). En les cales realitzades es van localitzar fragments de ceràmica grisa medieval i també de ceràmica moderna, del segle XVI. Sembla que el camí que discorre entre la cinglera i l'església pot haver afectat els sediments de la zona, d'altra banda, hi ha constatada la troballa d'un fragment de ceràmica cardial i diversos esquerdills de sílex, vers l'extrem sud, segurament per l'arrossegament dels sediments.
Bibliografia
-BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. -VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.