Pont del diable de Cal Bassacs

Gironella

El pont de Sant Marc es situa cronològicament dins l'època medieval, segurament una obra d'època romànica, del qual no s'ha pogut concretar més la cronologia (segles XI-XIV). La importància del pont de sant Marc rau en que el camí de la Sal creuava el Llobregat per aquest punt, essent una de les vies de comunicació cap a Casserres, Serrateix i Cardona i vers la banda oposada, a llevant, cap Prats i Vic o prenent direcció més nord, en sentit Borredà, Ripoll i altres terres del nord de Catalunya. Documentalment, en un testament del 1389 consta la referència d'una deixa per les obres del pont de Gironella ( BUSQUETS, COROMINAS:35 ), aquesta notícia apareix però no es pot concretar si és en relació al pont de Sant Marc o al pont vell de Gironella. En el llibre del Comú de Gironella, en data 1649 consta referenciat l'arrendament per subhasta pública del dret de cobrar els impostos relacionats amb el pont (passatges i altres privilegis), així, entre les informacions que hi consten i figura "...lo arrendador que pot fer pagar a qualsevol persona que passara ab bestia de peu rodo per lo pont de St. March tres lliures de moneda Barsa.". Una altra notícia del pont data del 13 de febrer de 1701, quan es fa referència a l'acord del Consell per tal que s'adobi el que sigui necessari del pont de Sant Marc. (BUSQUETS, COROMINAS:36). També consta referenciat al 1789 en el qüestionari de Francisco de Zamora i, posteriorment, Ramon Farguell de Berga, precisava en relació al pont de Sant Marc, que era un pont elevat, d'un ull extraordinari i molt estret.
Unes referències en un albarà d'arrendament del 1830 fan pensar que el pont podria haver quedat malmès durant les primeres dècades del segle XIX. Posteriorment, en data 1861, en el projecte, plànols i alçat conservats arran de la sol·licitud de Joan Teixidó de construcció de la fàbrica de Cal Bassacs, es té informació molt concreta de com era el pont, en aquest moment el pont estava destruït per la part central. L'alçat ens mostra que es tractava d'un pont d'esquena d'ase, amb un gran arc central de mig punt i dos arcs més a cada costat. Inicialment en la resolució de la petició de construcció de la fàbrica, es va demanar que es respectessin les restes del pont, les quals no podien quedar afectades per la construcció de la fàbrica. Uns anys més tard, a finals del 1892 Antoni Teixidó va sol·licitar poder enderrocar el que quedava del pont al costat de la llera on tenia instal·lada la fàbrica, a fi de poder ampliar l'edifici; després de restar a exposició pública es va donar el permís. Al 1904 Josep Vilardell sol·licitar poder enderrocar les restes que quedaven al costat est; se li concedí el permís amb condició que les restes que quedessin dempeus no oferissin cap perill.