Cambril de la Mare de Déu de la Popa
Borredà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Situat darrera de l'altar major i a un nivell més elevat, s'hi accedeix per una escala lateral i és format per dos espais, una sala o oratori que coincideix amb les capelles laterals i que fa avantsala del cambril pròpiament dit. Al cambril hi ha la imatge de la Mare de Déu asseguda en un tro i coronada, de 50 cm d'altura. Amb la mà dreta s'aguanta el pit que mama el Fill, assegut sobre el genoll esquerre, al mateix temps que amb les mans sosté un llibre. Ambdós personatges porten corona i elegants vestits.
Ambdós espais estaven decorats amb pintures murals al fresc de les quals només es conserven les de l'avantsala del cambril. Les pintures, d'estil matusser, són molt semblants a les que es conserven al Santuari dels Oms i el de falgars, i sembla que foren iniciativa de Paulino Puig de Cal Campalans, entre 1880 i 1890; els frescos representen diferents vistes de Borredà: el carrer de Manresa des de llevant, vista general del poble, la Baixada del Vinyal, etc.
La imatge actual és una restauració d'una imatge de principis del s. XX que fou restaurada a partir de criteris poc respectuosos amb el model original que aleshores es deuria trobar força malmès. Amb tot es tracta d'una imatge que recorda la tipologia gòtica.
Història
El cambril que acull la imatge de la Mare de Déu de la Popa és va construir al s. XVIII i formava part de les obres d'ampliació de l'església parroquial, efectuades entre 1720 i 1790. Les pintures murals que decoren l'avantsala o oratori són del s. XIX i més concretament als anys immediatament posteriors al còlera de 1854; es van pintar després que i després de la terrible malaltia que assolà el poble i en agraïment a la Verge.
La imatge de la Mare de Déu de la Popa que presideix l'altar major de l'església parroquial de Borredà és una talla de l'any 1940 per encàrrec del rector Mn. Maurici Soler. La talla recorda la última imatge que fou destruïda l'any 1936 i que havia estat renovada més que restaurada l'any 1928 per l'escultor vigatà Eudald Brunet i la restauració de la qual havia pagat, íntegrament, Antònia Bardolet d'Estabanell.
Tot sembla indicar que el culte marià fou introduït a Borredà pel monestir de Ripoll i que la primera imatge era una talla romànica del s. XI que representava Maria amb el Nen. Amb tot al s. XIII o XIV es substituí per una de nova, una talla gòtica que ja representava la Mare de Déu de la Popa, és a dir la característica iconografia de la Marededéu donant el pit al seu fill i que en altres contrades és coneixen amb el nom de Mare de Déu de la Llet, Mare de Déu de la neu o amb el topònim del lloc (L'Estany, Puiggrós, Falgars, etc.) i és que el nom de "Popa" prové del mot català antic sinònim de "mamella" i del qual deriva el verd "popar" o "mamar".
Bibliografia
PLADEVALL, A. (1979) "La Mare de Déu de la Popa de Borredà", a La Popa, nº 2, Borredà
VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga
